Lògicament

Els americans transferiran d'aquí a quatre dies la sobirania al govern d'un país que continuaran ocupant militarment i que veurà controlades les fronteres per una empresa privada, la comissió que ha d'investigar l'11-M només divulgarà documents que hagin estat classificats secrets als que els coneguin prèviament, i els nostres ajuntaments ja fa temps que van inventar les zones per a vianants amb cotxes, així que quan l'ex(?)seleccionador espanyol de futbol, Iñaki Sáez, després del ridícul portuguès, va declarar que «lògicament» continuaria ocupant aquest sucós càrrec, repetint-ho un parell de vegades, això de «lògicament», ningú no es va sorprendre. Lògic. Ja fa temps que la lògica no és gaire més que un recurs oratori, una falca retòrica per anunciar una cosa i el contrari i, al mateix temps, tres o quatre opcions intermèdies. I així, lògicament, la lògica empara sense manies l'afirmació del president Bush en el sentit que la prova de la connexió entre Saddam i Al Qaeda és que hi ha una connexió entre Saddam i Al Qaeda: una tautologia, el súmmum de la lògica, l'Everest del raonament, el K-2 -el cim més difícil i selecte- del raonament. El senyor Sáez havia anunciat abans de la desfeta lusitana que si l'equip fracassava ell abandonaria, lògicament, el càrrec sense que ningú l'hagués d'empènyer, lògicament, però aquestes paraules no tenen cap importància perquè equivalen a una promesa electoral i perquè l'entrenador ha confessat que gaudeix del suport de la Federació Espanyola de Futbol, lògicament!, dels seus amics, lògicament!, dels jugadors, lògicament!, i dels seguidors de l'equip, que ningú no coneix per complet, lògicament!, i que les veus discrepants de la premsa no fan més que palesar allò que fa sempre la premsa, lògicament, i que ningú no ha pensat d'impedir el legítim dret dels periodistes a criticar els resultats d'un joc com el futbol on, per definició, hom pot guanyar o perdre, lògicament, o empatar, si hem de ser, com volem ser, extremadament respectuosos amb la lògica. No s'ha confirmat amb quina bossa se'n va el senyor Sáez, lògicament, perquè estem parlant de diners públics que, lògicament, han d'estar sotmesos al màxim secret, lògicament, malgrat alguns intents de la Fiscalia Anticorrupció per esbrinar què passa realment en aquesta Federació Espanyola de Futbol que viu bàsicament, i lògicament, d'explotar comercialment la marca «Espanya», embotellada i curosament distribuïda tot associant-la a un escollit reducte d'altres marques comercials, per aconseguir, lògicament, els màxims rèdits publicitaris i que un elevat percentatge de la població passegi l'estiu vestit amb la samarreta vermella, el bou estampat a la bandera i, alguns, la montera al cap, lògicament, taral·lejant un himne que, fora de tota lògica, com a excepció, no té lletra. Hem de reconèixer que malgrat la nostra tradició comercial, la Federació Espanyola ens podria fer classes -de fet, fa temps que ens les fa, i de franc- de màrqueting del nacionalisme més mercantil: una franquícia del patriotisme en règim de monopoli, que gaudeix de la màxima publicitat tant si guanya com si perd, tant si encarna el mite de la victòria (una possibilitat només lògica) com la mística de la derrota, tot plegat el somni lògic del monopoli natural de Sharley. Lògicament, res d'això no ens alliberarà del càstig dels empatxadors comentaris televisius, però malgrat el lògic càstig per no ser prou devots de la selecció única n'obtindrem molts avantatges lògics. La Constitució europea, per exemple, ha ignorat les arrels cristianes d'Europa, però encara som a temps d'incloure-hi les enclotadíssimes arrels futbolístiques (una variant de la religió, tanmateix), que quallaran ben aviat en la selecció europea de futbol, lògicament, que, a més de garantir la unitat política, econòmica i esportiva definitiva del continent, sempre guanyarà el campionat d'Europa, lògicament. Amb la selecció europea única, tothom estarà d'allò més satisfet, lògicament, els ara decebuts podran oblidar per sempre més aquesta llarga història de decepcions, lògicament, i l'astut nacionalisme que es condensa a cada partit de la selecció i que es purifica tant en la derrota com en la victòria continuarà essent explotat comercialment pels de sempre, lògicament. (Un altre dia parlarem de la lògica de la competència que convida que hi hagi el màxim nombre possible de seleccions, que competeixin entre elles, lògicament). Com que tot té una lògica, la perspectiva de tenir seleccions nacionals pròpies, amb aquest panorama, no és gens atractiva, lògicament. Una bona lliçó que algú ens proposarà, lògicament.