Camus, Sartre i Beauvoir a les Illes

La recuperació de la pròpia ciutat té característiques personals, intransferibles, que en bona part responen a la concepció que un s'ha fet del benestar damunt la seva terra. Després d'un viatge, curt però apassionant, torn a visitar un lloc on he passat moltíssimes hores, durant qualsevol estació de l'any i sota el predomini de les quatre llunes. Em referesc al Claustre de Sant Francesc, un reducte intemporal, gairebé metafísic, on el temps històric sembla atura-se a la porta i no el penetra. Fou Baltasar Porce, en el seu Viatge literari a Mallorca (1967), el primer que esmentà un paper admirable d'Albert Camus relacionat amb el seu únic viatge a les Balears. Més tard vaig saber que la vinguda a Mallorca i Eivissa del Nobel 1957 estava relacionada amb la crisi del primer matrimoni. Camus venia a cercar la seva esposa, que havia caigut en la malaltia mental. Deixà constància del pas per les Illes amb tres escrits curts, recollits en el primer llibre: L'envers et l'endroit (1937). A més de la descripció interioritzada del Claustre de Sant Francesc, Albert Camus té un altre escrit on parla d'un cabaret amb mariners i pescadors (podria esser Can Vallès de la Porta de Sant Antoni, però també el Triana del carrer Brondo), i una grassa que canta damunt un escenari. I, encara, un tercer escrit sobre Eivissa, centrat en el Passeig Vara de Rei, on observa que les parelles inicien les seves relacions a la vista de tothom, amb un esperit en el qual veu alguna cosa d'heroic. Del reducte franciscà diu: «Un sol bellíssim, daurat, encalentia suaument les pedres grogues del claustre. Una dona treia aigua del pou. Al cap d'una hora, d'un minut, d'un segon, en aquell mateix instant tal vegada, tot podia esbucar-se. Però el miracle continuava. El món prosseguia, púdic, irònic i discret (com certes formes de l'amistat de les dones, dolces i reservades). Continuava un equilibri, tacat, però, per tota l'aprensió del seu propi final». Na Fiona Campbel m'assegura que, poc abans de la vinguda de Camus, Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir també havien visitat aquestes Illes.