Llegesc en un diari que María Umbert, directora general de la nova televisió autonòmica de Balears, s'ha marcat l'objectiu d'oferir una programació de qualitat. En aquest sentit descarta incloure programes «telefems». Li alab el gust. El que no puc entendre (o sí, i me'n faig creus) és que si realment vol oferir qualitat, proposi emetre les pel·lícules «doblades en les diferents varietats lingüístiques del català de les Balears». Sí entenc que es triïn presentadors amb els diferents accents que caracteritzen el nostre català. Però quan parlam de pel·lícules, de sèries i, fins i tot, de dibuixos animats, la proposta no té cap sentit i no demostra altra cosa que ignorància, despropòsit o una evident intenció de seguir les polítiques lingüístiques maniquees del PP.
A més a més, resulta que els doblatges són caríssims i el nou ens àudio-visual, mancat dels recursos econòmics necessaris per fer front a empresa tan nostrada, hauria de negociar amb la Unió Europea ajudes per poder finançar els costs d'aquests doblatges. Per altra part, com que fins ara ningú no s'ha dedicat a posar veu, per exemple, a Catherine Hepburn amb un accent de Campos, diguem, no hi ha una borsa de treballadors que en sàpiguen.
De moment, la mateixa directora admet que «emetre pel·lícules doblades al català de Balears és molt complicat i per això», atenció a la conclusió, «prefereix pensar en la possibilitat d'oferir-les doblades al castellà, perquè», atenció un cop més, «no ens interessa passar als doblatges de TV3». M'admira aquesta capacitat d'enfilar tantes animalades en un sol pensament i quedar-se tan ampla. De veritat pensa aquesta senyora i tots aquells a qui representa que se'ns pot parlar de qualitat, alhora que es fan aquests comentaris i que tots els que l'escoltam o llegim som tan curts de no veure la demagògia que hi ha al darrere de tot això. Per favor, una mica de seriositat! Per una vegada, facem les coses bé des del principi, per una vegada despolititzem les actuacions que es fan en el nom i en el suposat benefici de tots.
Qualitat vol dir una altra cosa tot plegat. Al meu entendre, representa usar l'ens televisiu per promoure la informació objectiva, l'entreteniment i la cultura. I, com a part de la cultura, la nostra llengua amb la qual no es pot jugar amb aquesta casta de lleugereses. Però deixant de banda el paper que ha de jugar el català a la nova televisió, en el cas de la llengua d'emissió de pel·lícules i sèries de televisió, oferir qualitat voldria dir respectar la llengua original dels productes que s'emeten i subtitular-los en català. A part de ser aquesta l'opció més econòmica (el cost en aquest cas és només el de la traducció del guió, cosa que s'ha de fer tanmateix prèviament a un doblatge) és també la més sensata. Els televidents tendríem una oportunitat única a Espanya dins l'àmbit de les televisions autonòmiques de sentir l'anglès, l'alemany, el francès... i a la vegada de llegir en català. De veure, en definitiva, el producte no adulterat per polítiques lingüístiques errònies que, per cert, vénen ja de molt enrera. Què hauria passat en aquest país si des del principis de la televisió i la indústria cinematogràfica s'haguessin emès o projectat als cinemes les pel·lícules en versió original com es fa a Portugal, als Països Baixos o a Escandinàvia? Ara hi estaríem avesats i no dubtaríem a pensar que amb aquest sistema la població aprèn llengües amb molta més facilitat i en el nostre cas, llegeix la pròpia, cosa que tampoc ens aniria malament. N'hi haurà que pensaran que això que defens sí que és una bajanada, i és que tot es ven a plaça. Però jo només vull recordar el primer cop que sentírem Bogart en català a TV3. Ens va venir tan de nou! I és que en Bogart sempre havia parlat castellà. El que ens hauria hagut de venir de nou és que no parlés altre cosa que l'anglès i punt.
Per acabar, voldria suggerir a María Umbert i als polítics que hi ha al seu darrere més coherència. O bé parlen de qualitat i n'ofereixen, o bé admeten obertament que la seva pretensió és crear amb la nova televisió una altra eina de manipulació lingüística.
Maria Antònia Bernat Nicolau. Palma.
