Diumenge era, i vull pensar que encara conserva una mica del que ha estat antigament, un diumenge especial: el Diumenge de l'Àngel. El diumenge que, per dir-ho d'alguna manera, es posava fi al cicle -no al litúrgic, evidentment, sinó al lúdic i festiu- de Pasqua. Aquest diumenge es feien els darrers pancaritats, aquest compartir, si més no des del punt de vista etimològic amb què s'ha segellat aquests dies, taula i menjua amb una comunitat molt més àmplia. És cert que també se n'han celebrats el dia de la mitjana festa i també dimarts, i avui a Bellver, a Santa Magdalena (Inca), a Son Seguí, en la confluència amb Marratxí, Santa Maria i Santa Eugènia i a moltes ermites més s'hi celebraran els darrers. S'hi aniran a menjar les darreres panades. Allò que bé va començar per Pasqua, bé ha d'acabar.

També hauria d'anar molt bé al Mallorca aquesta tongada de resultats que va iniciar el dia de la Resurrecció, en què assolí tres punts de vital importància que que ens poden redimir de les penes de l'infern i de retruc fer-nos tastar la glòria de ser, una temporada més, a Primera Divisió. Avui, a Son Moix, ha de ser una autèntica diada de pancaritat en què la germanor entre els aficionats i l'equip sigui total, on plegats assaborim el gust de la victòria, la millor panada que ens podríem menjar en el dia d'avui. On puguem encarar el futur amb molt més optimisme i situar-nos a una victòria i poca cosa més d'aquest bé tan volgut com és la salvació. La tasca serà difícil. El Vila-real vendrà molt motivat després d'haver eliminat el Celtic, però també sabem que aquestes victòries tot i que carreguen de moral també solen propiciar un cert grau de relaxament i d'eufòria que ben bé poden ser aprofitades pels mallorquinistes per assolir el triomf final. Amb dedicació, humilitat i amb l'esforç de tots, de ben segur que s'aconseguirà.