cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Violència criminal i desfermada

Avui dematí, dijous 01-04-04, la portada d'aquest diari furtava en sec les ganes de desdejunar. Eren uns fets d'ahir mateix. La fotografia en color de Reuters era feresta: unes mans de persona submergint-se dins el foc i la mort. L'afirmació del peu de foto en el sentit que les mans «emergien dramàticament» era erroni amb tota evidència. Res no podia emergir ja de l'horror del foc i la barbàrie. Eren unes mans en vermell enfonsant-se, sumint-se dins el groc carabassa encès del no-res de la cendra. Els malmesos eren quatre empresaris quatre, nord-americans. L'escenari: el carrer principal de la ciutat de Faluja, l'Iraq. La primera informació deia que es tractava de quatre contractistes d'obres del país dels vencedors de la guerra. I he pensat, fotre, ara es disposaven a mirar de fer negoci amb la reconstrucció de tot allò que, prèviament, els seus havien destruït. L'excusa de l'escabetx previ era la dictadura del Saddam, que oprimia de mala manera la seva gent, pobres, i la «macana», l'escàndol global i desqualificador per a sempre més, de la mentida de les armes de destrucció massiva. Quatre homes fets, i hem de pensar que condrets, que havien trobat la mort de manera espantosa en terres de l'orient del petroli i les oportunitats de negoci. Més tard també han dit que eren personal de seguretat privada (?), amb una paraula, mercenaris dels contractistes d'obres USA, per finalment, i amb tot encert, dir que eren sols quatre persones. Després de morts i cremats, no sé si exactament per aquest ordre, Reuters no ho especifica, varen ser vexats, esquarterats, i els trossos dels seus cossos penjats a l'estructura d'un pont sobre el riu Eufrates, com una macabra, fotudíssima perxa de matances. També ahir i a la ciutat de Malahma, una bomba matà cinc militars ianquians. Deu mil civils de la terra morts en accions de guerra d'encà de la «pau». Ja passen els sis-cents, els soldats sacrificats en aquells indrets des que acabà la contesa. Jovencells, en la flor de la vida, morts més que res perquè, el que els podia ordenar ho va fer i moriren a molts milers de quilòmetres de la mare, la muller, els germans, els fills... Tot sia per mantenir el nivell de vida nord-americana. Ara mateix em ve a la memòria la pel·lícula Missing, quan l'agent de la CIA li enfloca a Jack Lemon, l'enfurit pare del jove mort pel domesticat dictador de torn, més o menys: «Però vostè vol poder engegar el televisor de casa seva, vol endollar l'aparell d'aire condicionat a l'estiu i la calefacció a l'hivern i que funcionin, no és veritat...?». Idò això.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.