Centenars de persones sortiren ahir als carrers de Manacor per manifestar el seu rebuig a la droga. No va ser una manifestació casual. Fa molt temps que els narcotraficants són coneguts per tothom en una ciutat on, dia a dia, es degrada la seguretat ciutadana. La dedicació de la Policia s'ha demostrat insuficient per posar fre a aquesta delinqüència que empra mètodes cada pic més sofisticats i que s'empara, en extrem, en argúcies legals per no ser definitivament condemnada i eradicada.
Ahir va ser la veu del poble la que es deixà escoltar amb contundència. El missatge és clar per als delinqüents però, també, per a tots aquells que tenen la responsabilitat d'actuar, que és el que va fer Pep Matas com a periodista compromès amb la seva feina.
Recordem que el passat 18 de març, Pep Matas va ser agredit en un programa de televisió que s'emetia en directe perquè plantà cara a un tal «El Gallo» i al seu germà Onofre. Aquell episodi, amplament difós amb posterioritat per les televisions de tot l'Estat, mostra fins a quin punt és real el problema del narcotràfic a Manacor i, també, amb quina facilitat explota la violència més salvatge.
Si tothom tingués el mateix compromís que Pep Matas en la lluita contra la droga, ben segur que el problema aviat desapareixeria. Malauradament, això no és així. El fet que la fiscal que du el cas pretengui sancionar-lo, a ell, per haver injuriat i agredit els dos individus mencionats, demostra les dificultats que existeixen per fer entendre que, sense decisió i coratge, és impossible desemmascarar segons quina casta de gent.
