«Mira el cel i escolta es vent»
No ho sé de cert, però puc pressentir-ho. La Menorca dels ranxos, la Menorca de les colles que acostumen d'anar de vega estofats en vi i en cançons hauran, palesament, emmudit. També haurà caigut en el silenci tombal, el silenci compungit que deixa l'amic en marxar, tota una generació d'homes de la milícia. La tristesa es deu haver apoderat dels vells militars de carrera que, jubilats avui, veuen la vida discórrer com una exhalació, amb la jovenesa que se'ls ha escolat i quan ja no manen ni ordenen res, o boni bé res. Igualment, em fa l'efecte que es deuen haver ensopit els entranyables poetes menorquins dels anys seixanta, aquells que feien versos innocents a l'amor i a la terra i a tots els tòpics de la poètica humana immortal. Uns poetes avui desats i esdevinguts avis que, en altre temps, es veren a si mateixos apressats en el dilema d'haver d'abraçar un castellà imperant -i obligatori- o un pla català -desterrat i menystingut- que, tanmateix, era el que els naixia de dins, com de dins ens neixen els crits purs. Nogensmenys, també se n'haurà coralment entristit la bona gent que estima la tonada melangiosa, allargassada, de les havaneres, i, en general, les cançons de litoral amb sabor de salobre marí i d'olor de taverna en gresca, entabanada de fums i rialles: rialles d'estiu i de mediterraneïtat explícita en nits de lluna plena. I, així, amb aquest dol damunt l'illa, la pena recorre aquests dies, com un calfred, la pell de l'esquena de tota aquella joventut que posà en peus el festival de la cançó menorquina d'Alaior: lletristes, compositors, músics i cantants que escrigueren lletres inoblidables i sentimentals, potser un pèl empastifades però sinceres. Els mateixos artistes, en definitiva, que popularitzaren melodies de bolero, twist, swin, pasdoble o rock lent per amenitzar el turisme emergent i, alhora, per celebrar el benestar econòmic que llavors començava. Vull dir, tot plegat, que també Menorca i els menorquins ploren la mort del mestre Ortega Monasterio, el pare de l'havanera catalana, i, al capdavant, l'amic de la meva illa.
També a Opinió
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- Qui són els impulsors del nou partit Som Mallorca?
- La Flama del Canigó il·lumina Mallorca
- La Conselleria afavoreix la concertada abans que l’escola pública
- Vicent Partal i el llibre 'Tres dies d’agost', de Josep Nualart, aquest dijous a Can Alcover
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.