Increïble, però cert

TW
0

L'oficina del síndic de Greuges de Finlàndia ha fet tancar un servei que oferia la possibilitat d'enviar les pregàries dels usuaris en forma d'un missatge de mòbil, el qual era contestat, suposadament, per Jesús. L'encarregat de vigilar els continguts oferts a través de mòbils -sembla que a Finlàndia ho tenen tot previst- ha declarat que aquest servei, que només costava 1,20 euros, passava el llindar d'allò que és admissible. Sembla que des d'un diari finlandès hom va provar aquest servei, tot enviant una pregària de desesperació i va obtenir com a resposta la sentència «Recorda: mentre no segueixis la voluntat de Déu molt millor que els capellans i els faraons, no seràs admès en el regne celestial», la qual cosa fa dubtar sobre els motius reals de la decisió de l'oficina del Síndic que podrien estar no tant en la mateixa idea d'un servei d'aquestes característiques, com en la natura de les respostes obtingudes. Tanmateix aquesta no és més que una de les moltes que hom pot trobar en alguns dels serveis de notícies per Internet, els quals a més d'oferir les habituals de tots els mitjans, també tenen un apartat específic per a les més inclassificables i que serien més aviat inversemblants si no fora per aquesta tendència tan humana per fer difícil allò que és fàcil o per fer coses més aviat rares.

De tant en tant, no puc evitar de fer una passada per aquestes seccions de notícies inversemblants, la qual cosa m'ha permès de saber això dels mòbils de Finlàndia, o que una parella d'estudiants de Shangai ha demandat la seva universitat perquè en un dels vídeos de promoció ells hi sortien besant-se, la qual cosa -a més de considerar-la com una violació de la seva intimitat- els ha provocat un fort estrès perquè els seus companys els senyalen amb el dit i se'n foten. No deixa de ser també ben curiós que un home de per devers l'Índia morís d'una forta estreta de dallonses que li va fer la seva dona mentre jugaven o, sense arribar a extrems tan dolorosos, que hagin multat un pilot d'American Airlines amb devers 12000 euros per mostrar a la policia de Brasil el dit d'enmig d'una mà mentre li feien una d'aquestes fotos de control que ara s'han posat tan de moda. Sense anar tan enfora, avui mateix he sabut que han localitzat la lloro de Winston Churchill. Una lloro que el va acompanyar durant la segona guerra mundial i que va abastar una certa notorietat gràcies a l'habilitat que tenia per insultar Hitler, malauradament la notícia també diu que possiblement degut a la seva avançada edat -devers 104 anys- no han aconseguit encara que torni a parlar.

Tot un floret de situacions que no deixen de mostrar la varietat de la fauna humana que pobla aquest món nostre. De fauna va també, per exemple, una d'aquestes notícies ben curioses i que informa que els peixos d'un llac de Texas van cecs de fluoxitina, la principal component del Prozac, l'ansiolític per excel·lència dels nostres temps. La primera de les preguntes que un hom es fa és com ha arribat la fluoxitina a les aigües del llac, atès que no és un producte natural i que no hi ha cap lloc on es fabriqui ni a les voreres dels llac ni a les de cap riu que hi desemboca. La resposta que va trobar el científic responsable del descobriment de tot el fet és que la fluoxitina només podia venir d'una planta depuradora que hi ha en un dels afluents del llac i que, a la depuradora, la fluoxitina només hi podia haver arribat d'una manera que, si m'ho permeten, no els explicitaré ara i que vostès poden imaginar fàcilment. Això sí, tot el que els he contat avui ho he hagut de llegir en anglès perquè no conec cap servidor del mateix estil en català. Tanmateix, per aquí, aquestes notícies que expliciten la inversemblança i ridiculesa d'aquest món nostre, de vegades, mereixen els honors de les primeres planes dels diaris. I si encara no saben del que els estic xerrant, mirin les portades dels diaris del passat dissabte que anunciaven les mesures del govern de les Illes sobre el català. Ni la notícia dels peixos farts de Prozac que s'hi acosta.