Sant Sebastià en el barri

A la plaça porticada ara ja la ballam. I de quina manera. Els residents sabem del cert, perquè és molt mal de fer ignorar-ho, que ja no viurem ni dormirem tranquils fins que haguem deixat enrere dia 20, Sant Sebastià, patró de la ciutat. Un vell costum ens ha convertit en víctimes propiciatòries de les tendències sàdiques de tots els consistoris. I el llarg malson anual és tan intens, que els mecanismes d'oblit actuen damunt tots nosaltres, ciutadans castigats i mortificats, de tal manera que ni els veïnats ni jo no recordam si la brillant idea començà amb el tardofranquisme o amb el primer consistori democràtic. Ho hauré de demanar a en Miquel Duran la primera vegada que el vegi. El que sembla clar és que, ni tan sols en temps d'eleccions, un sol polític municipal s'ha molestat a demanar parer al personal que durant aquests dies malviu les sacrosantes festes del personatge secundari de Fabiola, aquella cosa inefable del cardenaWiseman que arribà als cines d'aquí durant la meva infància, jo la veig veure a la Sala Astoria. Si es volgués fer una consulta (i consti que el districte segon és històricament de dretes), la batlessa i els regidors, i l'oposició amb ells, haurien d'assumir que els residents no som partidaris de la intensitat decibèlica ni de la concentració humana que, com cada any, ara ens amenaça per tal de tenir amenitzada la població. Sé cert que s'evidenciaria que els habitants de la plaça porticada som partidaris de cercar i trobar alguna solució imaginativa a un conflicte tan greu com l'especulació urbanística. Som molts els que, per aquestes dates, ens cercam una segona residència fins que hagi passat la marabunta. El parc de Mar, per exemple, i el teatret de ses Voltes, semblen fets a mida per a aquestes grans mogudes, i no em puc estar de proposar-los, si més no com a suggeriment. Vaja, el que ha de quedar clar és que, per a nosaltres els residents del centre, la festa no és un gust, sinó un disgust. Madame Dormand, que gentilment m'ha volgut oferir la seva cambra de convidats fins que passi el desveri, s'interessa pel tema.