Una trunyella desitjada

Tanmateix la ciència o la gràcia divina que intenta preveure els comportaments electorals individuals dels ciutadans a l'hora d'introduir la papereta dins l'urna és del tot inexacta i té una música molt parescuda al «si no fos», però amb una petita variació a la lletra que reitera allò de: «ja ho deia jo», «ja m'ho veia venir». I per altra banda, cada contesa electoral és diferent, no només perquè es vota una cosa diferent, sinó també per raons contextuals: les circumstàncies són diferents. I per tant, també ho poden ser els interessos dels ciutadans.

De totes maneres hi ha raons que conviden a tenir molta fe en aquesta coalició que s'acaba de formar. En primer lloc, hi ha una voluntat o una sensibilitat latent entre gent que comparteix, amb major o menor grau i intensitat, els components ideològics d'aquesta coalició perquè els partits que la integren fossin capaços d'assolir un acord contextual per concórrer plegats a les eleccions; perquè fossin capaços de, més enllà de les seves discrepàncies individuals, trobar els elements comuns i sumar esforços de tot tipus perquè l'èxit sigui el que s'espera. Per altra banda, i tractant-se d'unes eleccions estatals, el fantasma del vot útil -jo m'estimaria més parlar del vot pragmàtic- tocaria esvair-se. Si sempre és útil votar individualment cada una d'aquestes forces, ara ho és molt més fer-ho conjuntament perquè amb estadístiques a la mà és factible assolir, com a mínim, un diputat. En segon lloc, és positiu que s'hi hagin integrat els quatre partits polítics perquè d'aquesta manera és conforma un bloc compacte, sense fissures i sense obrir portellons col·laterals per on es puguin escapar energies i també vots. En aquest sentit, s'ha de dir que la lluita per assolir els escons és cosa de tres. I això, poques hores després d'haver-se aconseguit l'acord, ja s'ha notat en algun partit que ha quedat al marge de qualsevol aliança: s'han posat nerviosos perquè la residualització a la qual es poden veure abocats pot ser un indici de la residualització que els pot esperar en un futur immediat atès el seu paper satel·litzat a l'hora de prendre les grans decisions polítiques a les Illes Balears al qual han arribat fruit de les seves aliances per mantenir-se al poder.

No cal dir que aquesta opció conjunturalment nova ha de contribuir a fer perdre el paper hegemònic del PP a nivell estatal i qui sap si també per posar fre a aquesta supèrbia política desbocada que té, en aquests moments, el PP a les Illes Balears. Som conscients que dins el conjunt dels militants i simpatitzants i votants de cadascuna d'aquestes forces hi haurà persones que els vendrà una mica coll amunt acceptar aquest acord, però atesa la responsabilitat mostrada pels partits polítics ara és una responsabilitat d'aquestes persones fer els esforços adients per no trobar a tothora ossos al lleu.

De totes maneres, ho he dit abans, cada elecció, cada cita electoral és diferent. I això no vol dir que la trunyella hagi de ser perpètua, ni que sigui la fórmula perfecta i més efectiva per afrontar futures eleccions, potser més endavant, en comptes d'una trunyella caldrà -si se'm permet el símil perruqueril, tres coes de cavall esplendoroses i ufanes o qualsevol artilugi al qual la modernitat ens té acostumats.