cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 20°
29°

El Gran Cabdill Seattle, de can Duwamish, Washington

Adaptació de fragments del missatge que el Gran Cabdill Seattle dirigí l'any 1855 al president dels EUA Franklin Pierce en contestació de la proposta de compra de la seva terra, per a vendre-la a bon preu als futurs colons. Vos sona la cosa?

-«Sabem que l'home blanc no entén la nostra manera de pensar. Per a ell, una part de la Terra és igual que qualsevol altra, ja que ell és un estrany que arriba de nit i s'empara d'allò que necessita de la Terra. La Terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga, i quan l'ha conquerida, torna a cavalcar. Oblida les tombes dels seus pares i els drets de naixença dels seus fills. Tracta la seva mare, la Terra, i el seu germà, el Cel, com si fossin coses que es poden comprar i arrabassar, i es poden vendre, com ovelles o perles brillants. Famolenc, s'empassarà la terra i no deixarà res, tan sols un desert. No hi ha cap mena de silenci en les ciutats dels blancs, no hi ha cap lloc on es pugui sentir créixer les fulles a la primavera i el brunzit dels insectes. Però tal vegada això és perquè tan sols sóc un salvatge i no entenc res. Què és la vida, si no es pot sentir el crit solitari de l'enganapastors o el raucar de les granotes quan es fa de nit en el llac? Jo sóc un pell-roja i no ho entenc. L'aire té un gran valor per al pell-roja, ja que totes les coses participen del mateix alè: l'animal, l'arbre, l'home, tots participen del mateix alè. Allò que esdevé als animals, després també esdevé als homes. Totes les coses estan estretament unides. Allò que esdevé a la Terra, també esdevé als fills de la Terra. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l'home pertany a la Terra. Considerarem la possibilitat que l'home blanc ens compri la Terra. Però el meu poble pregunta: què és el que vol l'home blanc? Com es pot comprar el Cel, o l'escalfor de la Terra, o la velocitat de l'antílop? Com us podem vendre aquestes coses, i com podreu comprar-les? Si nosaltres no posseïm la frescor de l'aire, la lluïssor de l'aigua, com ens ho podreu comprar? És que, per ventura, podeu comprar els bisons, quan ja n'heu mort el darrer? El motiu de l'home blanc és un enigma per a nosaltres. Tal vegada ho podríem comprendre si sabéssim què és el que somia l'home blanc, quins ideals ofereix als seus fills en les llargues nits d'hivern, i quines visions li bullen a la imaginació i guien els seus passos per al dia de demà. Però nosaltres som salvatges, i els somnis de l'home blanc ens estan amagats. No és gaire el que ens uneix. Puix nosaltres estimem aquesta Terra com el nadó estima el batec del cor de la seva mare. Aquesta Terra és sagrada per a Déu. Ni tan sols l'home blanc es pot deslliurar del destí comú. Potser som germans. Esperem veure-ho». Ho tornava a llegir, això, avui horabaixa, i, com cada vegada que ho faig, m'ha fet mal al cor la projectada destrossadissa dels comellars campaneters, els tossals costitxers, les garrigues sineueres, s'Arritxola, s'Arritxoleta, Son Estela, Son Creixell, Can Font, s'Abellar, Defla, i, cap a Ariany, les planures de Son Riera, Son Ferragut, Son Moixeta, els suaus pujols petrers..., i m'he tornat a posar dins la còrpora d'en Seattle intentant entendre l'home blanc. M'he sentit pell-roja just a punt que l'engeguin de ca seva, que li esbocinin l'entorn, el paisatge, la cultura, la llengua. Més que mai s'ha reforçat dins mi el salvatge-ecologista envoltat de gent molt civilitzada que ben segur ja ha venut i cobrat la pell del llop. Però jo i un bon esplet més, com Seattle, hem pensat: «Estimem aquesta terra com el nadó estima el batec del cor de la seva mare». Sembla de conveniència que l'home blanc se repensi moltes coses.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.