Adonane Pachani, membre del Consell del govern provisional de l'Iraq, ha declarat, en sintonia amb les manifestacions del president en funcions d'aquest Consell, que desitgen una participació més activa de l'ONU en el futur immediat del país. Ho ha precisat de manera inequívoca: «Tenim necessitat de l'experiència de l'ONU» en l'organització «de les eleccions i del procés constitucional». Aquesta actitud revela una creixent desconfiança del Consell de govern iraquià respecte de la potència que dissenyà la seva composició, sens dubte perquè estan comprovant com la presència nord-americana al país -i a la regió- no garanteix, precisament, una sortida positiva. No podia ser d'una altra manera, tota vegada que és ben clar que l'administració Bush actuarà a l'Iraq en clau interna, és a dir, a partir de les estratègies elaborades per a la reelecció del president. En aquesta situació, l'exemple de l'Afganistan no deixa d'estar present a l'Iraq. És per això que, des del Consell de Govern provisional s'insisteix en l'assumpció de més responsabilitats per part de l'ONU, però no és segur que aquest objectiu sigui assolit si no coincideix amb els requeriments electorals de Bush. Tant és així que la Casa Blanca ha respost a aquesta demanda manifestant-hi un acord de principi, però arrogant-se la potestat d'imposar les seves condicions a la possible cimera que reuniria iraquians, forces aliades (EUA i UK) i representants de l'ONU. Una vegada més, la Casa Blanca sembla que vol relegar l'ONU a un paper de comparsa.
D'altra banda, una nova ombra planeja sobre la política informativa dels nord-americans a l'Iraq: segons el setmanari londinenc Sunday Espress, haurien estat militants de la Unió Patriòtica Kurda els autors de la captura de Saddam Hussein, que l'haurien entregat als nord-americans perquè poguessin escenificar un instant d'altíssim voltatge polític. Constituiria una prova més que els assessors electorals de Bush no volen perdre el control dels efectes que la guerra i la postguerra d'Iraq poden tenir en la seva imatge pública (i que aquesta preval per damunt de la responsabilitat contreta amb tot un país i davant de la comunitat internacional).
