Professionalment \132 només he estat lligada a somràdio (i ho escric així, perquè és així com s'escriu) durant un any, però emocionalment, per coses que ara seria massa llarg explicar, em sent vinculada a somràdio des del seu naixement, l'any 2000.

En primer lloc, he de dir que sent molta pena ara que somràdio ja no existeix. I sent pena perquè, quan un projecte l'has vist néixer i créixer malgrat les dificultats, és inevitable experimentar una sensació de buit quan mor. Parl de sentiments, és a dir, que en faig una lectura totalment subjectiva i de la qual no pretenc fer-ne partícep ningú que no ho hagi viscut de la mateixa manera. Però ho havia de dir.

La qüestió important, però, és que com a professional del món de la comunicació n'he de fer una lectura objectiva i crec que és el meu deure fer-la per als qui no coneixen què és, més ben dit, què ha estat somràdio i sobretot què hauria pogut arribar a ser.

Somràdio va néixer amb l'objectiu de normalitzar la llengua catalana. Si realment servia per assolir aquest objectiu no ho sabrem mai, perquè no li han donat temps i perquè des del seu naixement des d'un costat i des de l'altre no han fet més que posar emperons perquè no pogués treure el cap.

Aquest aspecte no és el que més m'interessa. N'hi ha d'altres, de maneres de normalitzar la llengua catalana.

El que sí que em preocupa, i molt, és que s'havia posat una primera pedra, probablement una pedra poc estable, per arribar a tenir una ràdio autonòmica en condicions.

Què vol dir una ràdio autonòmica? Idò una ràdio autonòmica significa tenir informació del que passa a les Illes Balears des de les Illes Balears, però també tenir informació del que passa a la resta del món des de les Illes Balears. Vol dir també que Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera estiguin més a prop i que es coneguin més. Vol dir, entre moltes altres coses, que quan passa algun fet destacat a les Illes Balears un divendres al vespre, no s'ha d'esperar fins al dilluns següent per conèixer-ne tots els detalls. I també evidentment en la nostra llengua: la catalana.

Tot això ja s'havia començat i ara ha mort. I enrere han quedat deu persones sense feina i moltes altres amb les il·lusions per terra. En aquest grup de moltes no hi ha només polítics, hi ha els responsables d'una empresa privada, Ultima Hora Ràdio, els primers que la varen gestionar amb la il·lusió i l'esforç de fer una ràdio de qualitat, creativa, diferent, les persones que des de fora van apostar per aquest nou producte fet a les Balears (per primerva vegada íntegrament), i sobretot els oients, que varen arribar a ser 20.000, una xifra mala d'aconseguir.

Si realment la justificació per tancar somràdio són els doblers i la il·legalitat de les freqüències, fa riure. Fa riure que la decisió l'hagi presa un govern que no té cap problema per posar en marxa una televisió autònomica (no fa falta explicar que és molt més cara que una ràdio). És més, somràdio ja havia demostrat que com a mínim 20.000 ciutadans de les Illes Balears volien que els seus imposts es destinassin a aquest producte radiofònic. La televisió autonòmica això encara ho ha de demostrar. I fa riure també que sigui un Govern autonòmic del mateix color polític que el Govern de l'Estat que s'atreveixi a dir que les freqüències no es poden legalitzar. Això sense comptar que televisions i ràdios autonòmiques, no només de Catalunya, varen començar d'aquesta manera.

En qualsevol cas, la decisió ja està presa. Només m'agradaria fer una crida als nostres governants, ara que sembla que la dèria mediàtica està a l'alça: està molt bé fer una televisió, però no es pot deixar de banda la ràdio, més encara quan ja s'havia fet un primer pas.

Només un afegit per a aquells temerosos que quan senten «llengua catalana» comencen a tenir torçons. A somràdio, dos anys amb gestió privada i un de pública, sempre s'ha utilitzat el català de les Illes Balears.

Margalida Ripoll Ferrer.