Sembla que l'actual Govern balear està totalment decidit a posar en marxa una televisió autonòmica. En principi, tots ens hem de congratular d'aquesta decisió. Els mitjans de comunicació, juntament amb l'educació, són un dels instruments més eficaços per arribar a la ciutadania en general. La pregunta és: per què volem arribar a la ciutadania? La resposta, tradicionalment a les Balears, és a dir, la resposta dels que sempre han lluitat per una televisió balear, és la següent: per aconseguir avançar en el procés de normalització lingüística i en el procés de preservació de la nostra especificitat cultural. Així, i d'acord amb aquesta resposta, la creació d'una televisió balear té sentit ja que no existeix cap canal que emeti de manera continuada en la nostra llengua i des de la nostra realitat. Hi ha canals que ho fan de manera parcial, però que no tenen capacitat per oferir un producte total, des de telenotícies a programes d'entreteniment, des de pel·lícules i sèries de primera línia a debats i documentals. Es pot dir que amb un canal pots prestar un servei públic, un servei que cercaria l'educació i la informació de les persones, o es pot dir que s'augmentarà la pluralitat, que és una de les fites que ha d'aconseguir qualsevol democràcia. El que passa és que aquest objectiu ja l'acompleixen, o ja diuen perseguir-lo, altres canals ja existents i en funcionament. De canals televisius ja n'hi ha molts: el problema no és de diversitat teòrica, sinó que molts opinam que a cap no fan res interesssant; la diversitat a l'hora de la veritat no hi és. Quin és el dubte que alguns tenim cap aquesta aposta de televisió balear? Doncs el dubte és que s'anuncia que serà bilingüe, i si aquest anunci es fa en una època on el pensament únic és la valencianització, aleshores ja podem suposar quin model de televisió es vol construir: el model de Canal 9. I ara no voldria emetre una opinió absolutament destructiva sobre la televisió valenciana: a Canal 9 no tot és en castellà, ni tot és cutrerío i famoseo. Dit això però, s'ha de dir que n'hi ha molt de castellà, de cutrerío i de famoseo i, en conseqüència, em sembla que una televisió d'aquestes característiques ens la podem estalviar. Per fer el que ja fan a altres bandes no importa tudar els doblers del nostre pressupost. I aquesta és la qüestió de veres; la qüestió és si la televisió es vol crear per controlar un instrument electoralment llépol o per posar en funcionament una alternativa que ompli buits ara existents. Si es volgués la segona opció, no tendria sentit el virtual bilingüisme: l'oferta televisiva en castellà i amb mentalitat castellana, per dir-ho així, és brutal, ampla, plural; quin valor afegit, quina innovació, quina diferència, pot introduir el canal balear en aquest vessant? Ho desconec, però poca cosa. On no hi ha suficient pluralitat, diversitat, on hi ha molt per innovar és en l'oferta televisiva en català i amb mentalitat balear, per tant, és en aquest àmbit on té sentit la posada en marxa de la televisió balear. Aquest és el panorama. I davant aquest panorama el més sorprenent seria que aquells que s'autoqualifiquen de liberals i defensors del mercat posassin en funcionament, amb doblers públics, un servei que ja presta el mercat de manera satisfactòria. Si es fa la televisió és per prestar un servei necessari i que fins ara el mercat no ha prestat de manera satisfactòria. Aquests anys de poder en mans del Sr. Aznar ens hem avesat a contemplar com s'omplien la boca de liberalització del mercat, quan el que realment s'aconseguia era la privatització en règim de monopoli de sectors estratègics de l'economia. Amb la televisió balear no hauria de tornar a succeir que s'aconsegueixi l'efecte contrari del motiu que justifica o hauria de justificar el seu naixement.