D'entre les moltes coses que són possibles en democràcia, n'hi ha unes quantes que tal vegada seria pertinent recordar. Per exemple, seria possible que els mitjans de comunicació controlats pels governants fossin plurals i complissin amb un principi elemental de llibertat informativa. Així, ara mateix Espanya sencera tendria un perfecte coneixement del contengut i dels termes en què aquest contengut s'expressa en el dit pla Ibarretxe. Ja que es tracta d'un conjunt de propostes sorgides del nacionalisme basc, sentit amb més o menys intensitat per més de la meitat de la població d'aquell país, seria bo que els mitjans de comunicació controlats pels governats, però al servei del conjunt dels ciutadans, haguessin afavorit l'explicació i el debat sobre la proposta nacionalista de futur. Ara, tal com han anat les coses, per aquests mitjans només sabem que el nacionalisme basc, projecció política d'una organització terrorista, ha dissenyat un futur que ataca el viu de la Constitució, tota vegada que qüestiona la integritat territorial de l'Estat. Però això ho sabem perquè ho diuen els governats i els seus sequaços dels dos partits majoritaris a l'Estat. No hem pogut escoltar la veu de qui fa la proposta, no se li ha donat l'oportunitat d'explicar quina és la idea en la qual se substenta. La immensa majoria d'espanyols a hores d'ara només saben allò que la reacció oficial, d'una agressivitat visceral, els permet deduir i/o endevinar. La democràcia permetria, per exemple, que el senyor Ibarretxe fos entrevistat per uns periodistes, si no independents, que això és una entelèquia, sí per periodistes amb distints punts de vista sobre la qüestió del País Basc, i els ciutadans tendríem arguments per ubicar-nos respecte de la proposta nacionalista, amb coneixement de causa. Fins i tot diría que aquesta possibilitat és més democràtica que l'actual situació d'ignorància i de rebuig. Hi ha un concepte, el de qualitat d'una democràcia, la reflexió sobre el qual, en aquests moments, ens pot menar a consideracions ombrívoles sobre la salut política del país. Tal com s'entén ara la democràcia, sembla que lo natural sigui arribar a situacions d'enfrontament on el diàleg ja no sigui possible: situacions d'enfrontament que només permetin l'agreujament i l'aplicació de mesures repressives i regressives. Creix cada dia la sensació que l'aspra dialèctica d'Aznar és en bona part responsable de la situació actual, i això és ben possible, però si d'aquí a un temps el PP presenta una aparença més dialogant, s'haurà d'anar molt alerta a escoltar els seus interlocutors, perquè, és clar, els que ara col·laboren disciplinadament en l'estratègia aznariana de terra cremada, difícilment aconseguiran credibilitat per representar un temps nou, un partit amb una altra qualitat democràtica.