algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
15°

Ponsetí, el torero

Arran de la presentació a Ciutadella de «Un bou ha mort Manolete», un llibre meu que, diguem-ho de passada, no té res a veure amb els toros, un amic del Cercle Artístic em recordava que Menorca mai no havia estat terra de toreros. I és cert. Tanmateix, el fet de compartir aquesta afirmació no vol dir que no n'hi hagi hagut. Com tampoc no es pot negar l'existència d'un nombre d'aficionats, tan insignificant com vulgueu, però ferm. Fet i fet, aprofitant el ressò mediàtic de El Cordobés, va inaugurar-s'hi una plaça, a Ciutadella, el juny de 1965, amb la presència d'un torero de posat trist, però de força qualitat, anomenat José María Montilla. La realitat és que la plaça de braus ciutadellenca ha tengut una activitat més aviat minsa. Record que hi va torejar El Feo, un torero d'Oriola, residenciat a Palma, que usava perruquí i empunyava navalla. Manolo Alcaraz, que així s'anomenava El Feo, va morir relativament jove, se l'emportà a la tomba un càncer de pulmó. En fi, me n'he anat per les bardisses. Parlava dels toreros menorquins. No tenc referència que els estudiosos del món de l'espectacle a Menorca hagin tengut en compte la figura de Saleri III. Per quin motiu s'anomenava així? Home, la veritat és que ho ignor. És un misteri. El nom i els llinatges que figuren a l'acta de naixement són els de Joan Ponsetí Rosselló, nascut a Maó el 3 de març de 1873. Els motius que l'impulsaren a adoptar l'àlies de Saleri III són inextricables, sobretot si tenim en compte que de toreros amb el nom de Saleri n'hi va haver una pila. Indalecio Prieto, a «Palabras al viento», en recorda un. El que feia dos, concretament. Un tal Julián Sáiz, que gaudia de la protecció del comte de Romanones pel fet d'haver nascut a Guadalajara, que és on el pintoresc polític liberal tenia les seves possessions. No va fer carrera, ho dic de passada. Tenc la impressió que cap dels Saleri no va anunciar-se amb l'ordinal que li corresponia, descomptant (ja és casualitat!) el torero menorquí. El que sembla absolutament provat és que flanquejant el protegit del senyor comte, puc identificar un Saleri I -madrileny de naixement i anomenat Juan Sal-, i el maonès Saleri III. Joan Ponsetí va adquirir un cert relleu torejant com a joneguer a la Barceloneta, en el llegendari Torín (1834-1923), que va fer-se famós en ésser cremat en el transcurs dels aldarulls obrers de 1835. Va actuar, sobretot, el nostre Saleri, a places catalanes i franceses. Tanmateix, ben aviat va fer-se banderiller i als anys vint va figurar a les quadrilles de Maera i de Litri, dos toreros de llegenda que moririen joves. Maera, a causa d'unes febres. Litri a la plaça de Màlaga, víctima d'un bou. Ambdós passaren a formar part de la memòria aventurera de Ponsetí. He tengut l'oportunitat de parlar amb vells toreros que el conegueren. Els uns i els altres coincidien a descriure'l vestit amb «traje campero», tot i que Belmonte hagués imposat entre els toreros la moda de vestir com tothom. Freqüentava, Ponsetí, els bars i clubs del Paral·lel i es deixava veure a les tertúlies de toreros sense bous, d'escriptors sense editor i d'anarquistes sense bomba. En conseqüència, tots plegats i desenfeinats acabaven jugant a cartes fins a trenc d'alba. Saleri III va actuar per darrera vegada a la plaça de Figueres. Moriria l'abril del cinquanta-set. Hi ha unanimitat respecte a la data, no pel que fa a l'indret. Va morir a Figueres o a Vinaròs? No ho tenc clar. Un altre torero menorquí va ésser Alfred Coll Allés, que s'anunciava en els cartells amb el nom d'Alfredo Calles. Aquest home, va ésser joneguer a la preguerra. I després de la Guerra Civil, mig retirat, va regentar un bar de Jaume Pericàs a Barcelona, prop de les Rambles. La Barca, es deia. Però la seva vida, la de Calles, és part d'una altra història.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.