El president Aznar, en explicar ahir les raons de fons de la intervenció militar a l'Iraq, afirmà que els soldats que ha enviat allà ho fan «per combatre el terrorisme» i que no es pot qualificar de resistents els residus de la dictadura de Saddam. També assegurà que la presència de l'exèrcit espanyol és per tornar sobirania al poble iraquià. Un altre dels seus raonaments és que lluitar allà contra el terrorisme preserva l'estabilitat i la seguretat de l'Estat espanyol. Aznar repetí, com si fos una màquina enregistradora, els missatges que llança George Bush als seus conciutadans. Confon Espanya amb una superpotència amb voluntat hegemònica arreu del planeta: Tot qui s'oposa amb les armes a la mà als designis de l'imperi és considerat un «terrorista», encara que defensi la seva pàtria d'una invasió estrangera que es produí en el seu moment sense el suport de les Nacions Unides. Aznar també diu que ho fa per atorgar la democràcia a l'Iraq. Si és així, per què mai no ha enviat ni els seus soldats ni els seus espies a combatre altres dictadures, començant per les de països molt propers a Espanya, com pugui ser el Marroc o la mateixa Argèlia, o llunyans, com el Pakistan. Aznar només vol tornar la llibertat on ho decideixen els Estats Units. I per això envia els seus militars a un lloc d'enorme perill. El president del Govern ha emprès un difícil i perillós camí. Amb ell, i només amb ell, Espanya no està segura.