Ara no sabria com començar. És una simple qüestió d'eficàcia, si en podem dir així del resultat d'una qualsevulla estratègia destinada a disminuir el grau de tedi del lector -en singular. Una manera de començar seria parlant en general de les fotografies que apareixen als diaris i dels personatges que hi estan censats, personatges que viuen, habiten, resideixen en les fotografies de premsa. I, d'aquestes fotografies, en quin gènere o tema. Per exemple, en situacions conflictives o en celebracions. Una altra manera de començar seria aquesta: «No he sentit mai ningú parlar malament de Gaspar Oliver», durant tres legislatures regidor de l'Ajuntament de Palma i ara director general d'Agricultura. Aquest ferrioler és dels polítics més feiners del país, si entenem que la representació institucional és una feina política. Els dos esbossos de possible arrancada d'aquesta columna ja hauran posat el lector sobre la pista del, diguem-ne, contingut amb el qual es pretén que aquest racó de diari estigui ple de lletres. L'única dada que s'ha d'afegir és que Gaspar Oliver apareix associat sobretot -per no dir sempre- a celebracions i entrega de premis. És un home que es fa amb tothom. En la legislatura passada se'l va veure sovint en diàleg amable amb Joana Maria Petrus, directora general d'Esports, una dona culta i civilitzada, d'Esquerra Unida. Deu ser, crec, un dels homes que tenen un àlbum amb més toms, si és que guarda, com suposam, els retalls de premsa en àlbums. El repàs de les fotografies en les quals apareix pot constituir tota una lliçó de saber estar institucional. El seu cos és un monòlit de solidesa incontestable, al qual la roba s'adhereix després d'una tasca feixuga d'adaptació. Aquest monòlit suggereix una idea d'intemporalitat expressada en marbre, alguna cosa que estaria per damunt del dia d'avui, de contingències transitòries: res no sembla transitori, si ell hi és present. Assoleix, a més, una expressió de neutralitat ineluctable, una imparcialitat d'esfinx. La seva presència transcendeix l'instant per esdevenir testimoni històric, visualització d'un temps que també presenta illots d'aquesta serenor que destil·len les coses indiscutibles, com és ara la classificació d'una cursa de trot. No el veureu mai prestant la seva presència a situacions conflictives, no el sorprendreu cercant l'enfrontament: és un home de concòrdia, perquè el seu hàbitat temporal ve de molt lluny i va molt més lluny que l'avui. (No hi ha cap intenció secreta en aquesta columna. Servidor tenc una fulla de bloc amb alguns apunts per a articles, i totes les idees ja les he cremades fa molta estona. M'hi quedava aquesta nota: «Gaspar Oliver. Presència reiterada en entregues de premis. Més enllà de l'instant». Bé, així ja puc tirar aquesta fulla i enviar alhora una cordial salutació a Gaspar Oliver).