Han passat les eleccions, tenim una nova consellera que fa mesos que no s'atura de fer declaracions de bones intencions i un nou equip de gestors al capdavant d'SFM. En unes d'aquestes declaracions deia la consellera que no es treballaria en el sentit d'ampliar la xarxa viària, que la prioritat era fer funcionar bé les línies ja existents abans que obrir-ne de noves i ara, amb posterioritat, un informe de l'empresa citat per la premsa qualifica de temerari obrir nous corredors sense afrontar amb rigor la reforma dels existents.

La gent que fa anys que utilitzam el tren, coneixem les mancances del servei i la poca consideració demostrada per part dels diferents gestors del ferrocarril a l'hora de satisfer els usuaris, i no podem creure en la bondat de les declaracions de la consellera ni en les bones intencions de l'informe.

Si de veres vol la consellera que els usuaris del tren donem crèdit a les seves declaracions de millorar els serveis ja existents, ha de saber que hi ha millores a fer que estan pendents de fa molts anys, que no requereixen inversions significatives i que el temps que du en el càrrec es més que sobrat perquè a hores d'ara alguna d'elles ja fos realitat.

Les grans obres i projectes milionaris que generen grans beneficis no són sempre la solució que ha de menester un servei públic de transport per ésser eficient, de qualitat i satisfactori per als usuaris.

El tren, a diferència del que diu l'informe, ja és una alternativa viable al transport privat, el que passa és que no deixa de ser una alternativa maltractada per l'Administració.

Millorar la qualitat del servei, més que grans pressupostos d'inversions, passa avui per exigir als gestors l'atenció necessària als viatgers, respondre a les queixes i reclamacions, contestar i resoldre en la mesura que sigui possible totes les demandes i suggeriments que es formulen i que pretenen un millor servei.

Entre les demandes reiterades dels usuaris que són ignorades per part dels diferents gestors i sense ànim de ser exhaustiu trobam:

- Les andanes dels pobles tenen el porxo o la cobertura insuficient davant les inclemències del temps.

- La majoria d'estacions dels pobles estan tancades i no hi ha urinaris oberts.

- A l'estació de Ciutat podem veure sovint centenars de persones esperant el tren dretes i sense bancs per poder seure.

- No hi ha servei de megafonia a l'estació de Ciutat i no s'informa els centenars d'usuaris que esperen a l'andana dels retards o novetats dels serveis.

- Sovint no hi ha lloc suficient en els trens i els usuaris viatjam drets i estrets, dins vagons estibats on no pot ni tan sols passar el revisor per manca d'espai.

- Manca servei de neteja a l'estació de Ciutat i els urinaris sovint fan oi i molta olor.

- Els vagons no sempre es fan nets com cal i la part de fora i els vidres fan pena de brutor aferrada que tenen.

- Els preus dels bitllets són abusius per a la gent que viatja de més lluny; les tarifes semblen més fetes amb criteris mercantils que no pas de servei públic.

- La bonificació en els bitllets per als jubilats que compren el carnet d'SFM es ridícula i poc significativa comparada amb el que costa un abonament de deu viatges.

La llista de millores en el tren que no requereixen milions d'euros, segur que la pot ampliar qualsevol usuari habitual del tren.

El que realment manca des de sempre és la voluntat de l'Administració.

Guillem Ramis i Canyelles. Santa Maria del Camí.