Silvio Berlusconi viu enganat. Es pensa que pot ser amic de tothom, cosa que ens seria indiferent a tots si no ocupàs el lloc que ocupa. Es fa el simpàtic amb qualsevol amb qui està sense tenir consciència que ara, quan en un dels seus múltiples càrrecs representa a tots els europeus, ha de representar uns ideals que en la seva vida privada potser no té. Sembla que confon el paper que pot fer en els seus negocis i el que ha de fer com a president de la UE. Berlusconi totsol és un argument formidable contra aquest sistema de rotació presidencial que tenim montat, en què un semestre Aznar va de president, un altre un finlandès o un irlandès que no coneixem, i llavors el Cavaliere. Ell totsol haurà convençut més ciutadans de la necessitat de tenir un president elegit cada cinc anys que la resta dels caps d'estat junts. Fa dos dies rebia la visita del president rus, Vladimir Putin. Ahir la Comissió Europea va fer el que pogué per distanciar-se de les paraules de Berlusconi en la roda de premsa que va celebrar amb Putin.
Berlusconi va llevar importància al que deu considerar el petit assumpte dels drets humans a Txetxènia. Davant les preguntes dels periodistes sobre la situació a Txetxènia, que eren per a Putin, Berlusconi va intercedir per explicar que tot el que passava a Txetxènia era comprensible, vist el terrorisme... I va defensar les accions del govern rus contra alguns dels empresaris que s'oposen a la política de Putin. La comissió ahir va convocar la premsa a Brussel·les per explicar que els comentaris de Berlusconi s'havien de prendre com una reflexió de la seva opinió personal. Al mateix temps, hi ha qui apunta que Berlusconi potser no és tan inconscient com sembla. La visita de Putin li va servir per signar una dotzena d'acords bilaterals, entre els quals un contracte de subministre de gas molt beneficiós per a Itàlia. Berlusconi serà un gran negociant, però mai no serà un gran polític.
