Quan, a l'edat de catorze anys vaig davallar a Ciutat a estudiar, com que vivia a ca un conco aficionat al toreig, vaig començar a saber que hi havia la lídia seriosa i l'altra, la de per riure, que vaig saber que es deia «El Empastre», i que es dedicaven a fer jutipiris a una vaqueta relativament brava, a fi i efectes de moure la hilaritat de la clientela. També he vist toreros (no diré noms) que pretenien fer creure que ho eren de veritat, i realment el que feien era més riure que «El Empastre» pròpiament dit. Però, clar, així, en fred, per definició, tota caricatura és cruel. Suposadament graciosa, però cruel. Al torero «Josemary de Quintanilla» em referesc, que en comptes d'actuar com l'estadista que pretén esser, fa rialles. Rialles tristes quasi sempre, a dir ver. Així, al vol: EPrestige encara raja «filets de plastilina» negra; no s'ha depurada cap responsabilitat que jo sàpiga. Ans al contrari, al Rajoy l'han fet l'hereu de la cosa. Seixanta-dos militars morts, perquè els feren volar de tornada de l'Afganistan en un avió de saldo d'una companyia de saldo, anomenada UM-AIR; les «caixes negres» casualment no enregistraren res, quines coses; ara sembla que mos volen fer creure que va caure, perquè una cambrera de l'aire havia begut. Déu meu, quina cara! S'envien a l'Iraq un milenar llarg de militars, molts d'ells amb la medalleta d'en «Santiago Matamoros» penjada pel coll. I això que hi van en missió pacificadora, proclamen. Poc després s'adonen del numeret, i es despengen la medalla i se la posen dins la butxaca, supòs. Un Pla Hidrològic que no s'aguanta ni amb crosses; ningú del Govern ha pensat que quan la pressió de la correntia de l'Ebre disminueix, l'aigua de la mar empeny cap endins? A Tortosa hi ha llocs on el riu es pot travessar a peu, que jo ho he vist. També s'hi pesquen llobarros, senyal clar d'aigües salabroses. El Delta perilla ferm. Ells: deu n'han entrades, deu n'han de sortir. Es regalen un fotimer de milions d'euros al senyor Busch, perquè vagi fent. Es dedica un bon sarró a fer volar molt amunt un tal Pedro Duque per fer uns experiments que no han explicat, o jo no he sabut trobar-ho als papers, però que a mi no me llevaran del cap que no sia per figurera punyetera. Ara es parla d'augmentar les despeses en defensa. Mentre: vuit milions de pobres de solemnitat pasturen pel solar de l'Estat Espanyol. Que els bombin. Espavilau, que són dos dies. Ensenyament públic en precari. Id. sanitat. Id. transports públics. Id. tantes coses. També es parla de cometre atacs preventius a qui faci un oís massa fort, al més pur estil ianqui. Quina barra! Això sí: tot lladrant de cap de nas al més pur estil de Texas. Anar fent amics, vaja.