Conflicte en un bus de l'EMT

El fet és que a les 8 h. del matí d'aquell dia un grup nombrós d'alumnes acompanyats d'una professora de l'IES Son Pacs pujaren a l'autobús en direcció a la plaça d'Espanya. L'objectiu d'aquell viatge era iniciar una gimcana pels carrers del centre de Palma, en definitiva, es tractava de fer un recorregut pels indrets que tengueren una especial rellevància en la vida de Francesc de Borja Moll. En el moment d'accedir a l'interior del bus hi havia poques persones però en arribar els alumnes, el vehicle s'omplí a les totes.

Les protestes per part dels usuaris no es torbaren a arribar. Dues senyores iniciaren la «rebel·lió» fent comentaris despectius contra els alumnes que havien envaït el seu espai vital i més tard, contra la professora que, de tot d'una, no contestà les provocacions. La discussió anà augmentant fins que una d'aquelles dones, en informar-se de l'activitat que havien de dur a terme: «una gimcana», començà a llançar improperis sense aturall.

Segons l'esmentada senyora, l'activitat era una excusa dels professors per no haver de fer feina. A partir d'aquí començà a culpabilitzar els docents del fracàs escolar dels alumnes amb aquestes paraules: «Així passen el temps els alumnes: ara juguen i després vénen els suspensos».

Han passat gairebé dos mesos i creiem que, passat aquest període de temps, estam en condicions de contestar les paraules provocatives amb el to mesurat i la màxima objectivitat possible que requereix la situació.

l.-Som conscients que el detonant de la discussió va ser la massificació de l'autobús per part dels alumnes i com a organitzadores de l'activitat, n'assumim la responsabilitat. Ara bé, no volem deixar de fer una precisió al respecte i és que en altres ocasions els autobusos també s'omplen de gent; per exemple, de turistes, i això no ocasiona tant de rebombori.

2.-Però el que no podem admetre de cap de les maneres és quedar impassibles davant la provocació de les paraules d'aquella senyora. No podem admetre que es desacrediti de forma generalitzada el professorat acusant-lo de malfeiner només pel fet que es decideix organitzar una activitat fora de l'aula.

Aquesta senyora ha de saber que l'elaboració i l'organització de l'activitat suposà moltes hores de feina, totes elles robades al temps lliure tan «mitificat» del professorat.

I ha de saber també que la Conselleria d'Educació, en la convocatòria de premis en homenatge a F. de B. Moll, decidí recompensar amb un premi substanciós aquestes dues tasques: D'una banda, la participació massiva dels alumnes en la gimcana i de l'altra, la feina realitzada pel departament de llengua catalana responsable de la confecció i l'organització de l'activitat. Des d'aquestes línies volem agrair el reconeixement obtingut per la Conselleria d'Educació perquè a diferència d'alguns sectors de la societat, ha sabut valorar en la mesura justa l'esforç d'un col·lectiu -el del professorat- que massa sovint és objecte de crítiques.

M. Cerdó, A. Peña, T. Caimari, M. Sampol i A. Martorell, de l'IES Son Pacs.