lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

L'estrany malthusianisme del Sr. Sartori

La societat de consum ho transforma tot en productes de gran superfície: fins i tot la reflexió sociològica, filosòfica o política. El pensament opta per les explicacions fàcils, reduïbles a eslògans capaços d'explicar-ho tot sobre els signes del temps. La topada de civilitzacions de Huntington, la fi de la història de Fukuyama, o la bretxa transatlàntica de Kagan representen, per a la reflexió seriosa, allò que l'hamburguesa és per a la gastronomia o allò que Generación OT és per a la música. Productes de digestió fàcil. Usar i tirar. Entreteniment.

El darrer llibre de Giovanni Sartori pertany a la mateixa família. La seva alçada intel·lectual correspon a l'honestedat editorial del producte. Giovanni Sartori, sense arguments o sense ganes d'escriure més de 80 planes, completa el volum amb l'aportació de Gianni Mazzoleni, que és responsable de més de mig llibre però que apareix a la portada amb lletra més petita i que s'ha retirat discretament dels oripells de la promoció.

El volum La Tierra explota (Taurus) és una curiosa combinació d'ecologisme catastrofista, malthusianisme i ceguesa davant els fets elementals de la injustícia global del nostre món. El resum és aquest: la Terra avança cap al col·lapse ecològic i la culpa és d'aquelles poblacions del Sud que es dediquen a reproduir-se de manera insensata. Sartori coneix, i esmenta, els arguments dels que recorden que la gran pressió sobre el planeta ve del 20% de la població mundial que consumeix el 80% dels recursos, però sembla despatxar-los amb una alçada d'espatlles. Tanmateix, ve a dir, els països rics no deixaran de consumir al mateix ritme, i els que ara augmenten de població i de nivells de consum són els països pobres. Si algú llegeix aquest llibre, que s'apliqui la medecina de llegir els autors (com Martínez Alier) que ens han explicat que el Nord té contret un deute ecològic amb el Sud.

Gianni Mazzoleni il·lustra les idees de Sartori amb un dibuix més aviat esbiaixat dels problemes del planeta. La seva defensa dels aliments transgènics toca de passada (com una qüestió menor) que aquests conreus van lligats (ara mateix almenys) a un règim de dominació de l'agricultura mundial per part d'un grapat de transnacionals. Parlant d'escassesa d'aigua, posa el model d'Israel, lloant les seves tècniques d'eficiència però obviant l'apropiació criminal dels recursos hídrics dels palestins. La seva confiança en el lliure comerç mundial com a remei de tots els mals sembla una fe religiosa i oblida fets elementals, com és ara que el ritme brutal d'increment dels intercanvis comercials és insostenible per una pura qüestió d'emissions de gasos hivernacle. I així successivament.

No acabaré sense assenyalar algun element positiu: Cervantes deia que no hi ha llibre tan dolent que no se'n pugui aprendre alguna cosa bona. De la lectura de La Tierra explota n'hauríem de sortir amb un parell d'idees. Una, per reacció a l'òptica del llibre, que l'ecologisme ha de demanar, més enllà de la pura preservació dels ecosistemes, justícia ecològica. Una altra, que la qüestió de la superpoblació existeix, que el problema és real. Acceptem de Sartori la urgència per cridar l'atenció sobre el tema, i les crítiques a la posició de l'Església i de George W. Bush sobre contraconcepció. El plantejament del problema és aquest, per tant: ser capaços d'enfrontar-nos-hi, i fer-ho des d'una perspectiva de justícia entre Nord i Sud.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.