No deu ser tan dolenta la situació econòmica a les Balears quan més de 5.300 ciutadans provinents de la Unió Europea han vengut a fer feina a l'Arxipèlag en els darrers quinze mesos. És cert que a Alemanya la conjuntura no és bona i que val més treballar a Mallorca, encara que sigui per un sou més baix, que estar a l'atur al seu pais d'origen. L'Arxipèlag també ofereix la possibilitat d'adquirir una experiència impagable a molts treballadors europeus lligats al món del turisme. Però aquestes evidències no acaben d'explicar el fenomen de la cada cop més important arribada de mà d'obra comunitària.

El més important és que les Illes asseguren feina, futur i una qualitat de vida superior a moltes altres bandes. I que hi ha molts d'empresaris disposats a donar feina a gent perquè tenen fe en el futur de les Balears i en la rendibilitat de les seves inversions. Així, queda un cop més demostrat que és una fal·làcia afirmar que les Illes han passat de moda.

L'únic perill d'aquesta situació és que el territori és limitat i que l'increment de població ha de tenir forçosament un sostre. Per un costat, els residents ja són al voltant de 900.000, però a aquesta data s'hi han d'afegir els que tenen segona residència i els milions i milions de turistes que arriben cada any. Però de moment, qui pot parlar «seriosament» de crisi, amb un teixit productiu cada cop més ampli, fort, divers, qualificat i disposat a fer-se valer des d'una situació de privilegi dins el mercat?