La carte d'identité

Són les primeres ratlles només, però ja sabem alguna cosa de la futura constitució europea. Giscard d'Estaing, un expresident francès que el president actual va insistir que fos al cap de l'equip que dissenya la carta europea, ha presentat el seu esbós del nostre futur. Apunta detalls bastant previsibles, com que la Unió Europea es podria continuar anomenant Unió Europea, o que es podria convertir en el Estats Units d'Europa o alguna cosa igualment avorrida. Per altra part, proposa que tots tenguem la doble nacionalitat, la nostra d'ara i l'europea. Un s'imagina amb facilitat què en farien molts europeus amb el seu document nacional, si tenguessin l'oportunitat de substituir-la per un document europeu. Des dels escocesos fins als catalans, passant pels bretons i els occitans, els flamencs, els sami, i totes les altres nacionalitats europees que no tenen estat, tots treurien sempre el passaport europeu en sortir de ca seva, deixant el nacional dins una capsa. El document europeu també seria una garantia per a la igualtat d'oportunitats i la igualtat de drets dins la UE. Però volen que les nacionalitats dels quinze, o vint-i-cinc, despareixin? És molt demanar. Però la proposta d'Estaing és lloable: una nova identitat comuna per a tots reforçarà la unitat del continent. Clar, el que proposa només és un esbós. La doble nacionalitat, espanyola i europea, per exemple, no crec que resulti en dos documents d'identitat distints, sinó que la policia nacional farà el carnet de sempre, espanyol, i allà on dirà 'nacionalidad' hi haurà una paraula més: europeo/a. Ni escocesos, ni catalans, ni bretons, ni cap dels altres, no es desfaran del centralisme estatal tan fàcilment.