La història recent de Mallorca té un abans i un després del 29 d'octubre de 1977. Aquell any i aquell dia desenes de milers d'illencs acabats de sortir de la dictadura feren seu el carrer "molts d'ells per primer cop" per demanar autogovern i Estatut d'autonomia. Si hi ha una data que ha d'unir el nostre poble independentment de colors polítics, posicionaments socials o interessos particulars, és la d'aquell horabaixa en què el destí comú assolí categoria de compromís perenne. Eren temps de temor a la crisi, com ara. Eren moments d'incertesa pel futur, com ara. Era època de picabaralles electorals, com ara. Però des de la plaça d'Espanya a la plaça Major, passant pel carrer dels Oms i per la Rambla, una munió mai no vista a Mallorca llançà un crit d'esperança a una terra que duia més de quatre dècades endormissada per la por: autogovern. Allà hi marxaven homes i dones de l'esquerra radical recentment sortits de la clandestinitat "i en algun cas de la presó" units pel braç amb moderats i conservadors que es disposaven a compartir amb ells l'aventura de reconstruir el país, que aleshors encara era una província comandada per un governador civil. Però la societat agafà el timó de la història i es va fondre en un sol anhel. I molts dels joves que estan convocats a acudir a la concentració d'enguany són els fills i el fruit d'aquella reconciliació col·lectiva. És per això que el 29 d'octubre del 2002 ha de ser inoblidable i ha de quedar marcat en les consciències dels balears com si fos una làpida de marbre: L'important és el país balear, el seu territori, la seva llengua, el seu medi ambient, i també l'objectiu d'integrar i fer cultes i lliures els nous vinguts, i acabar de convertir l'economia en un exemple de prosperitat i equilibri admirat per tot arreu. I cap prejudici ni cap fax que no hagi arribat a temps ha d'impedir que es converteixi en el gran altar de la llibertat d'un poble.