Aviat algú haurà de seure i concentrar tot el que es sap sobre els centenars de projectes que pretenen salvar la identitat dels europeus. Una relació dels resultats dels experiments que s'han fet estalviaria molta pena, vist l'esforç continu que es fa en aquest camp i vist la poca relació que hi ha entre un projecte i el del veïnat. Aquesta setmana Rumania ha promulgat una nova llei que exigeix a les empreses a anunciar"se, tant en els seus rètols com en la seva publicitat, en rumanès. La llengua rumanesa ha experimentat una invasió de termes anglesos des que va caure el règim comunista el 1989. Molts empresaris, per semblar més moderns, més eficaços o més internacionals, han posat noms anglesos als seus negocis. La nova llei els exigeix que els tradueixin, i la queixa més constant és que els noms traduïts sonen malament. Els que tracten amb clients estrangers, per exemple els que treballen amb els iots de magnats estrangers a la costa rumanesa, diuen que un nom rumanès no inspirar confiança. Però sense aquestes mesures, diu el govern, el rumanès perilla. Un altre cas d'aquesta mateixa setmana és a Itàlia, on un comitè creat pel ministeri d'agricultura ha anunciat la creació de certificats d'autenticitat per a restaurants italians d'arreu del món. Els restaurants són la millor ambaixada que té el país, i el govern ha decidit que poden garantir la supervivència de la identitat italiana. Per tant, el ministeri respassarà la carta, els ingredients, el servei, fins i tot la distribució dels restaurants certificats, per garantir la seva italianitat. La senyal d'alarma pel govern ha estat aprendre que a Amèrica hi ha joves que en els restaurants demanen com es diu pizza en italià.