La costa verge

Canviar el tema que concentra tot l'interès del públic és tan fàcil com girar la pàgina del diari. Fa unes setmanes se celebrava una reunió a l'Àfrica sobre la sostenibilitat, allà on Colin Powell va ser siulat, i ara ja ningú no es recorda de res del que es va dir. L'interès que aquella reunió va despertar no ha estat gaire sostenible. Les conclusions sobre com arreglar el món encara menys, hem de suposar. Ara bé, arrel d'aquella reunió, es va decidir millorar l'accés a aigua potable i a instal·lacions sanitàries en el món. I per començar a fer"hi feina, han tret un estudi que ha de servir com a guia pels que es proposin embrutar"se les mans, que diguem. Una de les primeres conclusions és que els problemes d'aigua bruta no els tenim nosaltres, els països més industrials, que ens hem esforçat per instal·lar depuradores. Per molt recent que siguin les millores a ca nostra i per molta feina que ens quedi per fer duim un avantatge molt gran a països, on en la nostra ingenuïtat pensam que han de gaudir d'aigües cristal·lines, on nedar i rius plens de peixos, on pescar. Aquests països del tercer món no són les grans societats incorruptes que alguns voldrien, que habiten una terra verge, neta. Molts països pobres tenen problemes mediambientals, que posarien els pèls de punta al turista mitjà que arriba a Peguera o s'Arenal. Algunes de les zones costeres asiàtiques i de la costa oest d'Àfrica tenen les aïgues més contaminades del món. Són llocs on habiten molts milions de persones i, on no es dóna cap tractament a les aigües residuals i als abocaments industrials escassos que produeixen. Tot s'aboca a torrents, a rius i a la mar. Tan greu és la contaminació que l'aigua és ja una amenaça per a la salut, dels que hi viuen a prop. Es tractarà en els propers deu anys de donar una solució a aquestes poblacions. Mentre, com ja es va decidir a la reunió africana, la contaminació que prepondera als països rics, la de l'atmosfera, continua sense gaires traves.