Els mallorquins, els eivissencs i els menorquins no tant anam envers una situació social nova per a la qual no estam preparats. En el cas que les coses vagin malament, les paraules de Munar a la Diada resultaran com sorgides en una trobada de joves catequistes en comparació amb com de molt pot pujar la crispació. Perquè aquí hem estat terra d'emigrants però també terra de xenòfobs, com el cas peculiaríssim dels xuetes, als quals tanta llandera s'ha donat històricament. Seran els «mallorquins» els primers a ser receptius als missatges que s'anomenen populistes? Sigui com sigui, el que és cert és que una retallada de prestacions va parella a un augment de demandants de serveis socials en un context que no és precisament ideal per diversificar l'economia i sortir del cercle viciós on ens puguem anar ficant de cada cop més.
L'any 1928 un diari alemany, com a mostra de l'ambient hostil que ja es vivia, escrivia aquestes profètiques paraules: En un futur estat popular no li queda altre mitjà de neteja que el següent: deportar a l'estranger tots aquests que ens embruten la casa. A Mallorca podríem començar a recollir brutícia i deixalla humana pels despatxos dels capitalistes que s'estan enriquint amb la vinguda dels immigrants. Llavors, una vegada triturat el material, de manera que s'assembli tan poc com sigui possible a un excrement, modelar-lo en forma de gerricó i inscriurer-hi Recuerdo de Mallorca. I ja tenim una possibilitat més de rompre amb el nostre atrofiat, imprevisible i autodestructor monocultiu turístic. Es tractarà de posar-hi imaginació, perquè la gent deixada a les seves pròpies circumstàncies és capaç de les més ignominioses barrabassades. Llavors tots els cumbaiàs que posin el crit en el cel, però que baixin dels escenaris i distingeixin el que és del que hauria de ser, si els éssers humans no fóssim tan previsiblement conflictius com la història demostra.
