Dissabte, 7." A l'esplanada de sa Mina feia un aire fred que presagiava tardor. Els pobles que, com Lloseta, s'ajacen en els contraforts de la serra, estan sotmesos als corrents que lleneguen pels costers vers la terra plana. Vents que s'avancen, procedents de les glaceres del nord. Sovint fan olor de net, són transparents com un alè de gel i tenen la consistència subtil del cristall més fi. Porten la fragància de les arbredes, garrigues i pinars, que s'escampen per comellars i turons, lliures, encara, de ciment i gespes, invictes del foc inclement. En un acte auster i senzill, com correspon a un esdeveniment literari, i que la complicitat entre els acòlits féu càlid i familiar, es presentà el volum que conté les obres dels set escriptors guanyadors en la convocatòria dels IV Premis Vila de Lloseta de poesia i narració curta. Uns premis que tenen, estic segur, la intenció i la voluntat d'estimular l'acte creatiu, i, alhora, encoratjar aquells que, defugint el defalliment, s'esmercen a construir els fonaments de les seves literatures.

Alguns dels autors feren un breu itinerari pels versos dels seus reculls, entre ells en Joan Pomar Mir, de Campos, guanyador del primer premi de poesia amb El solc dels anys. Tot i que n'he de fer una lectura més acurada, la seva veu me suggerí la d'un poeta arrelat a la seva terra més propera, a les geografies que assaonen les paraules a les golfes de la memòria, a les toponímies que han bastit la seva identitat. Hi ha, en els seus poemes, fets de vers i de prosa poètica, l'esforç per abastar, sense renunciar a cap de les influències que l'han enriquit, la pròpia veu, aquella que es construeix per dir, finalment, allò que només ell pot dir o mai no serà dit, i, alhora, la necessitat d'espargir les vides essencials del seu trajecte.

Dimarts, 10." Amic Joan R: vivim temps de desvergonya. No són ni la prudència, ni la discreció virtuts que honorin els qui manen, ans al contrari, s'ufanen del seu poder de destrucció i de les possessions d'incerta procedència, car no provenen de la intel·ligència, ni de la suor. Avui, occides les ideologies, l'afany de guany iguala les conviccions. D'entre les batllesses d'Andratx i de Calvià, per exemple, fóra dificultós elegir la pitjor, si més no pel que fa a la set que ambdues tenen d'arrasar cada pam del seu territori, que és nostre, i, això no obstant, diuen que pertanyen a doctrines diferents, encara que comparteixen un sol déu i senyor. Quasi tot, en aquest i en l'altre món, es mou per doblers.

Ara estàs emprenyat perquè els rumors propaguen que es vol construir un gran parc temàtic en el terme d'Inca i, a sobre, en sòl rústic, just on els galters del nostre puig prenen força per envestir la minsa alçària que el santuari corona, per a la qual cosa s'hauran de requalificar els terrenys afectats. Els arguments en contra d'aquest projecte són múltiples, evidents i de sentit comú: ocupació del territori, elevat consum d'energia i aigua, augment de fems i residus, pressió medioambiental, deteriorament del paisatge, destrucció de conreus, impacte visual, venda d'un altre tros de Mallorca als estrangers, etcètera. Tot això, essent dolent, no és el pitjor. Tenc el convenciment que, rere les promeses de progrés i llocs de feina, s'hi amaga una gran operació especulativa. Comprar quarterades a preu d'ermàs i, amb la diferència de preu, deixar un seregall de diners per vèncer voluntats i capgirar l'esperit de les lleis. L'únic interès, no gens social, d'aquest afer és enriquir els més rics i deixar col·locats els mitjancers. Ja se sap que, un cop feta la barrina, ningú no signa els bitllets que percep i el frau no es pot demostrar legalment, però això no significa que no existeixi. Diuen que les autoritats locals competents en la matèria volen fer un referèndum entre els habitants per conèixer el seu parer. Supòs que els demanaran si volen que els donin pel sac o no, i com que ja ens han avesat, per força, a passar gust amb la violació, alguns hi consentiran. Joan, amic meu, me sap greu haver-t'ho de dir: no t'enverinis la sang, ni et posis nerviós, que la salut se'n ressent. Compra una grossa de vaselina i dóna't per barrinat.

Dimecres, 11." Hi ha, almenys, dues nacions que avui celebren les seves derrotes.