Dissabte, 7." A l'esplanada de sa Mina feia un aire fred que
presagiava tardor. Els pobles que, com Lloseta, s'ajacen en els
contraforts de la serra, estan sotmesos als corrents que lleneguen
pels costers vers la terra plana. Vents que s'avancen, procedents
de les glaceres del nord. Sovint fan olor de net, són transparents
com un alè de gel i tenen la consistència subtil del cristall més
fi. Porten la fragància de les arbredes, garrigues i pinars, que
s'escampen per comellars i turons, lliures, encara, de ciment i
gespes, invictes del foc inclement. En un acte auster i senzill,
com correspon a un esdeveniment literari, i que la complicitat
entre els acòlits féu càlid i familiar, es presentà el volum que
conté les obres dels set escriptors guanyadors en la convocatòria
dels IV Premis Vila de Lloseta de poesia i narració curta. Uns
premis que tenen, estic segur, la intenció i la voluntat
d'estimular l'acte creatiu, i, alhora, encoratjar aquells que,
defugint el defalliment, s'esmercen a construir els fonaments de
les seves literatures.
Alguns dels autors feren un breu itinerari pels versos dels seus
reculls, entre ells en Joan Pomar Mir, de Campos, guanyador del
primer premi de poesia amb El solc dels anys. Tot i que n'he de fer
una lectura més acurada, la seva veu me suggerí la d'un poeta
arrelat a la seva terra més propera, a les geografies que assaonen
les paraules a les golfes de la memòria, a les toponímies que han
bastit la seva identitat. Hi ha, en els seus poemes, fets de vers i
de prosa poètica, l'esforç per abastar, sense renunciar a cap de
les influències que l'han enriquit, la pròpia veu, aquella que es
construeix per dir, finalment, allò que només ell pot dir o mai no
serà dit, i, alhora, la necessitat d'espargir les vides essencials
del seu trajecte.
Dimarts, 10." Amic Joan R: vivim temps de desvergonya. No són ni
la prudència, ni la discreció virtuts que honorin els qui manen,
ans al contrari, s'ufanen del seu poder de destrucció i de les
possessions d'incerta procedència, car no provenen de la
intel·ligència, ni de la suor. Avui, occides les ideologies,
l'afany de guany iguala les conviccions. D'entre les batllesses
d'Andratx i de Calvià, per exemple, fóra dificultós elegir la
pitjor, si més no pel que fa a la set que ambdues tenen d'arrasar
cada pam del seu territori, que és nostre, i, això no obstant,
diuen que pertanyen a doctrines diferents, encara que comparteixen
un sol déu i senyor. Quasi tot, en aquest i en l'altre món, es mou
per doblers.
Ara estàs emprenyat perquè els rumors propaguen que es vol
construir un gran parc temàtic en el terme d'Inca i, a sobre, en
sòl rústic, just on els galters del nostre puig prenen força per
envestir la minsa alçària que el santuari corona, per a la qual
cosa s'hauran de requalificar els terrenys afectats. Els arguments
en contra d'aquest projecte són múltiples, evidents i de sentit
comú: ocupació del territori, elevat consum d'energia i aigua,
augment de fems i residus, pressió medioambiental, deteriorament
del paisatge, destrucció de conreus, impacte visual, venda d'un
altre tros de Mallorca als estrangers, etcètera. Tot això, essent
dolent, no és el pitjor. Tenc el convenciment que, rere les
promeses de progrés i llocs de feina, s'hi amaga una gran operació
especulativa. Comprar quarterades a preu d'ermàs i, amb la
diferència de preu, deixar un seregall de diners per vèncer
voluntats i capgirar l'esperit de les lleis. L'únic interès, no
gens social, d'aquest afer és enriquir els més rics i deixar
col·locats els mitjancers. Ja se sap que, un cop feta la barrina,
ningú no signa els bitllets que percep i el frau no es pot
demostrar legalment, però això no significa que no existeixi. Diuen
que les autoritats locals competents en la matèria volen fer un
referèndum entre els habitants per conèixer el seu parer. Supòs que
els demanaran si volen que els donin pel sac o no, i com que ja ens
han avesat, per força, a passar gust amb la violació, alguns hi
consentiran. Joan, amic meu, me sap greu haver-t'ho de dir: no
t'enverinis la sang, ni et posis nerviós, que la salut se'n
ressent. Compra una grossa de vaselina i dóna't per barrinat.
Dimecres, 11." Hi ha, almenys, dues nacions que avui celebren
les seves derrotes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.