Aquest inici de curs ha vingut marcat per dues mostres de sensibilitat del Govern progressista de les Balears en matèria educativa: el projecte de construcció de centres escolars i la voluntat de subvencionar els llibres de text.
Hi ha un impuls educatiu que s'ha comparat amb l'època de la II República. I com era d'esperar, les forces reaccionàries s'han dedicat a posar emperons a aquest dinamisme. Tant la patronal de les escoles privades "que només són concertades quan els convé" com el periòdic propagandista del PP a la nostra comunitat han parlat d'electoralisme i d'endeutament.
Una dada significativa que sorgia entre les crítiques és que un nombre molt important de professors de la pública i càrrecs de la Conselleria d'Educació duen els seus fills a l'escola privada. I és cert que es pot dir que amb les competències educatives sobre la taula la Conselleria ha estat suficientment exigent amb aquestes empreses que paguen el seu personal amb doblers dels contribuents, contracten els qui volen i són electius amb l'alumnat. La por de rompre situacions de consens i la manca d'inspecció és palesa en aquestes actituds talment com la d'afavorir el professorat interí enfront de titulats que no tenen feina i que tal vegada no puguin accedir en condicions d'igualtat, mèrit i objectivitat a les oposicions. Oposicions que el sindicat majoritari STEI, autodefinit com a progresista, reclama restringides. En decisions com aquestes es veuria veritablement el tarannà del conseller i del seu equip. Quina seria la posició de l'equip de Pons? Només construint infraestructura se solucionarà tot? I la qualitat del docents?
L'escola pública mereix un debat sobre el seu funcionament i la seva repercussió social, i no sols econòmica. I la qüestió de les retribucions i vacances sembla que són les que més tinta fan vessar en el col·lectiu professoral, un col·lectiu que ha perdut en consideració i reconeixement en la comunitat mentre augmentava en millora d'un estatus laboral difícilment equiparable a d'altres. Els mestres i professors han d'omplir les seves agendes escolars, a la vegada calendaris laborals, amb projectes de ferm compromís amb la seva vocació pedagògica o bé han de renunciar a la seva feina i guanyar-se les garroves fent de llanterners o de cambrers.
