Cercar el revolt, per les ments universitàries, és més fàcil que anar per la recta més dreta de totes, i els qui no ho saben són, molt especialment, els missers, que en lloc d'àngels "quan sols aquests hi ha" veuen tota classe de dimonis embetumats de lletra menuda. Simplement han de fotre i no els han de fotre i, per més inri, es pensen que tothom és com ells. Prest o d'hora s'han d'adonar que el joc no funciona i, aleshores, assisteixen a missa cada dia per purgar anteriors pecats socials i venials que remouen unes consciències abans de metall indeleble i ara ja d'un alumini afectat pel cap baix de cirrosi. Conformats en una sort de víctima recordaran quan eren botxins, i els agradarà tant recordar-ho que ansiaran més que mai tornar-hi: esmolaran l'alumini fins que torni ferro i, no conformats amb el ferro, voldran arribar al diamant, i es quedaran pel camí de la lletra menuda a sonsento. Se'n parlarà, d'ell, es dirà qualque pare nostre i quedarà tan esborrat del mapa com un punt tapat de tipex. Serà un més que ha deixat de fumar i un menys que ha de fer la declaració de renda. Potser passarà comptes i justificarà els seus errors que volia tenir una consciència de diamant, és a dir, dura i cotitzada en una fe que tenia raó de ser en mantenir-se constantment ambiciós, sense parar esment en si els altres existien. Òbviament, n'hi haurà, d'errades, però ell havia après la lliçó a la facultat; després s'havia espantat tant de com anava d'errat, i finalment tornava a l'instint natural de saber-se valuós com la pedra més preciosa. Ara no tenia por: sabia que no hi havia definitivament dimonis, i una cosa l'inquietava fortament: creia que si pogués tornar enrere es faria pintor, però no pintor de parets i portes, sinó pintor exquisit d'uns quadres més nobles que el diamant. Ho seria quan li tocàs tornar a viure. Sí, ho seria perquè l'únic equilibri que "segons ell" neutralitza l'ambició malaltissa és pintar, pintar tranquil·lament com si un es fongués amb el món i les coses, perquè la culpa, de no viure en vida, sols la tenien l'educació, la facultat i el fer-se insensible com un vidre.