Ja sabíem que els dos homes que es presenten per canceller alemany, Gerhard Schroeder i Edmund Stoiber, es presentaven a les eleccions portant la senyera de la identitat alemanya. Schroeder defensa el sistema social alemany i Stoiber, l'empresa alemanya davant els atacs de la Unió Europea i les influències d'Amèrica. En certa manera, els dos han fet una campanya nacionalista, que diferencia l'Estat alemany de la resta d'Europa i del món globalitzat. A més, el missatge sobre l'alemanyitat recull un ressò dels anys després de la reunificació alemanya, quan Helmut Kohl s'enduia una victòria electoral rere l'altra pel fet de dur la senyera nacional estampada al front.
Però ahir Schroeder jugava la darrera carta que es pot jugar en aquesta direcció, almenys en aquests moments, agafant la iniciativa amb el tema que comença a dominar la informació internacional: el possible atac dels Estats Units contra Iraq. Schroeder va ser clar. Va dir que Alemanya, mentre ell estigui al cap del Govern, mai no donarà suport a un atac contra el règim de Saddam Hussein, atesa l'evidència que ell té sobre les intencions d'Iraq. Schroeder va llançar el seu missatge just quan Bush anunciava que si ataca Iraq avisarà alguns dirigents estrangers i consultarà amb el Congrés americà.
Schroeder, per tant, no serà a la llista dels que rebran la telefonada nocturna de Washington. Però, davant la inoperància del departament de Javier Solana, que ni sembla haver intentat crear un front comú sobre Iraq a Europa, i davant la clara alineació del Regne Unit amb Washington, Schroeder ha pres la iniciativa. Ha deixat Stoiber fora de joc en el que serà el debat de les properes setmanes. Què pot fer Stoiber ara? Apuntar"se a l'opinió que ha donat Schroeder? No dir res sobre el tema i arriscar a donar la imatge d'un que no se sabria moure en l'escenari internacional? O ha d'apuntar"se amb Blair, el de la Tercera Via, quan els sentiments antimilitaristes alemanys semblen tan forts com sempre? El cop que ha donat Schroeder, a més, arriba quan els sondejos sobre la intenció de vot dels alemanys indiquen que ara iguala el seu contrincant per primera vegada. La emergència de les inundacions, que va saber gestionar, i l'agressivitat dels americans, de la qual s'ha sabut desmarcar, potser l'hauran salvat.
