algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

Ídols

L'aniversari de la mort de Diana de Gal·les... T'inspira, aquest tema, per a l'article d'avui? M'inspiraria si em sentís capacitada per desxifrar els misteris que obscureixen les raons per les quals els humans convertim en mites alguns dels nostres. Era dels nostres, Diana de Gal·les? Tenia potser una llum especial que, generada en el seu cor i en la seva ànima, il·luminava les nostres vides? Si era així, he de confessar la meva insensibilitat, la meva nul·la receptivitat a aquest bé dels déus. Això em situa a les antípodes de tants de britànics, les vides dels quals es beneficiaven de l'especial energia que emanava de la mirada de Diana. No direm que la seva vida resquitllava l'escàndol, perquè qui som nosaltres per jutjar ningú, no és vera?, però el seu comportament no responia a allò que solem dir"ne exemplar. No voldria que entenguéssiu que intent tirar ni la primera ni la segona pedra. No vull tirar cap pedra, entre altres raons perquè és segur que, en no poder arribar tan amunt, em cauria damunt el cap. Només volia assenyalar que quan les multituds s'enamoren d'una persona, no hi ha res que les deturi. Però el que no puc explicar"me del tot és quin conhort hi troba, tota aquesta gent, en la veneració de Diana de Gal·les. Algun bé espiritual deuen obtenir de tanta devoció, ja que d'altra manera no s'entendria que destinin tant de temps, energies i també doblers a mantenir viu el record d'una dona que... Què? Qui va ser aquesta dona? Què va fer d'extraordinari? Què justifica que una gran majoria de britànics l'admirin més que, per exemple, madame Curie? Què va aportar aquesta dona a la vida de tota aquesta gent? Perdonau"me si continuu donant mostres d'insensibilitat, però perquè una vida com la de Diana aporti alguna cosa a la teva vida, és que la teva vida està ben eixuta. I per què en parlam, doncs? De vegades parlam o escrivim amb l'esperança, vana en aquest cas, d'entendre alguna cosa del que no entenem, d'albirar una mica de raó en la follia, un poc d'ordre en el caos. Que cada poble té els seus ídols i que sovint són un misteri les raons del seu enaltiment és una veritat inamovible. Però no ens hi hem de resignar. Aquí, per exemple, perdem la xaveta per Chenoa, però això té una explicació, que ara mateix no record.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.