Ja ho van dir clarament els experts econòmics independents. Ho va repetir també algun polític previsor amb sentit comú i poc influenciat per la voràgine neoliberal. Però no els van fer cas. Doncs bé, la implantació de l'Euro sense mínim control de preus i sense una posada al dia dels salaris més baixos (una veritable europeïtzació i dignificació dels sous), juntament amb la nefasta política econòmica "rabiosament dogmàtica i injusta" del dèficit zero i de l'augment i/o proliferació dels impostos indirectes (per cobrir les «vergonyes» de les rebaixes fiscals als plutòcrates i a certes empreses privatitzades), ha portat quelcom que fa anar molt malament a molta gent. L'ensorrament del poder adquisitiu de la majoria dels consumidors que depenen de salaris i/o pensions.
De fet, ja abans d'entrar a l'Euro, fins i tot abans que governés el PP, a l'Estat espanyol i més intensament als Països Catalans, el poder adquisitiu del 80% dels ciutadans era feble (hem de pensar que la carestia de la vida d'un país no es pot valorar pel preu dels seus béns i serveis, sinó que cal fer-ho en funció de l'esforç necessari per adquirir-los). Així va arribar la moneda única i no solament no va millorar el poder adquisitiu de la majoria dels catalans, sinó que ha empitjorat a marxes forçades. D'aquesta manera, un obrer alemany de la mateixa empresa fent la mateixa feina, guanya tres vegades més que un obrer d'ací, a part que a Alemanya la sanitat pública cobreix des de les ulleres a les pròtesis dentals. Un altre exemple molt pedagògic, que els senyors del PP mai no esmenten. A l'Estat espanyol el salari mínim és de 450 E (a ca nostre té un poder real de comprar d'uns 360 E), a l'Estat francès és d'uns 980 E? Per altra banda, a l'Estat espanyol hi ha 5 milions de pensionistes que estan per sota del salari mínim, a l'Estat francès, per llei, cap pensionista no pot percebre una pensió per sota del salari mínim.
Davant d'aquesta situació tan anòmala, en relació amb els paràmetres de qualitat de vida dels nostres veïns, amb els quals ja comencem a compartir moltes coses. El Govern espanyol fa alguna cosa per solucionar-ho? Jo diria que, més aviat tot el contrari, ja que la nostra societat cada cop s'apropa més a l'injust model americà. Així, malgrat l'euro "socialment parlant" cada cop ens allunyem més d'Europa. Cal tenir molt en compte que a l'Estat espanyol el 2'43% de la població acumula el 40% de la riquesa. En síntesi, que a hores d'ara l'ensorrament del poder adquisitiu de la majoria de la població és una realitat empírica. També és un factor claríssim, un símptoma evident de les escandaloses diferències socioeconòmiques entre rics i pobres. És, en definitiva, la vertebració d'un model on les bosses de pobresa, la precarietat laboral (amanida amb molts accidents laborals) i la inseguretat social de cara a l'esdevenidor (l'autèntica inseguretat ciutadana) provoquen que cada dia la vida sigui més insuportable.
