Ja ho van dir clarament els experts econòmics independents. Ho
va repetir també algun polític previsor amb sentit comú i poc
influenciat per la voràgine neoliberal. Però no els van fer cas.
Doncs bé, la implantació de l'Euro sense mínim control de preus i
sense una posada al dia dels salaris més baixos (una veritable
europeïtzació i dignificació dels sous), juntament amb la nefasta
política econòmica "rabiosament dogmàtica i injusta" del dèficit
zero i de l'augment i/o proliferació dels impostos indirectes (per
cobrir les «vergonyes» de les rebaixes fiscals als plutòcrates i a
certes empreses privatitzades), ha portat quelcom que fa anar molt
malament a molta gent. L'ensorrament del poder adquisitiu de la
majoria dels consumidors que depenen de salaris i/o pensions.
De fet, ja abans d'entrar a l'Euro, fins i tot abans que
governés el PP, a l'Estat espanyol i més intensament als Països
Catalans, el poder adquisitiu del 80% dels ciutadans era feble (hem
de pensar que la carestia de la vida d'un país no es pot valorar
pel preu dels seus béns i serveis, sinó que cal fer-ho en funció de
l'esforç necessari per adquirir-los). Així va arribar la moneda
única i no solament no va millorar el poder adquisitiu de la
majoria dels catalans, sinó que ha empitjorat a marxes forçades.
D'aquesta manera, un obrer alemany de la mateixa empresa fent la
mateixa feina, guanya tres vegades més que un obrer d'ací, a part
que a Alemanya la sanitat pública cobreix des de les ulleres a les
pròtesis dentals. Un altre exemple molt pedagògic, que els senyors
del PP mai no esmenten. A l'Estat espanyol el salari mínim és de
450 E (a ca nostre té un poder real de comprar d'uns 360 E), a
l'Estat francès és d'uns 980 E? Per altra banda, a l'Estat espanyol
hi ha 5 milions de pensionistes que estan per sota del salari
mínim, a l'Estat francès, per llei, cap pensionista no pot percebre
una pensió per sota del salari mínim.
Davant d'aquesta situació tan anòmala, en relació amb els
paràmetres de qualitat de vida dels nostres veïns, amb els quals ja
comencem a compartir moltes coses. El Govern espanyol fa alguna
cosa per solucionar-ho? Jo diria que, més aviat tot el contrari, ja
que la nostra societat cada cop s'apropa més a l'injust model
americà. Així, malgrat l'euro "socialment parlant" cada cop ens
allunyem més d'Europa. Cal tenir molt en compte que a l'Estat
espanyol el 2'43% de la població acumula el 40% de la riquesa. En
síntesi, que a hores d'ara l'ensorrament del poder adquisitiu de la
majoria de la població és una realitat empírica. També és un factor
claríssim, un símptoma evident de les escandaloses diferències
socioeconòmiques entre rics i pobres. És, en definitiva, la
vertebració d'un model on les bosses de pobresa, la precarietat
laboral (amanida amb molts accidents laborals) i la inseguretat
social de cara a l'esdevenidor (l'autèntica inseguretat ciutadana)
provoquen que cada dia la vida sigui més insuportable.
Josep M. Loste i Romero. Portbou (Alt
Empordà)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.