La verborrea bel·licista i insuportablement xulesca de George Bush, adreçada a preparar el món per a una nova campanya militar contra l'Iraq, constitueix, a part d'un exercici de crueltat infringit a la població iraquiana, una provocativa ostentació de força com a argument suprem, més enllà de tota legitimació per part dels organismes internacionals. És clar que no ens ha de sorprendre. Quan el jove Bush, arran de l'onze de setembre, es preguntava amb aire innocent què havien fet malament els nord"americans, interpretava l'únic paper per al qual està facultat: així, ens oferia una exhibició de cinisme que ja s'ha fet un lloc en la història contemporània. Una telefonada al seu pare l'hauria alliberat de dubtes, si és que els seus problemes haguessin estat de comprensió de les coses, d'interpretació d'uns fets que, d'altra banda, no presenten dificultats a l'analista. Però d'aleshores ençà basta que repassi els seus gestos de matonisme altiu i els seus actes de matasetzes desenfrenat per saber què ha fet malament el seu país, en els darrers mesos, i per què l'antinord"americanisme, després de dilapidar la solidaritat internacional generada per les terribles imatges d'aquell dia fatídic, creix en el món sencer. Perquè el món sencer, per més desmemoriat que sigui, encara recorda la ferma promesa de recolzar la creació d'un Estat palestí, promesa traduïda en el recolzament a la brutalitat d'un dels mandataris més sanguinaris del món actual, Ariel Sharon. D'altra banda, la negativa a sotmetre's a qualsevol instància jurídica internacional no amaga sinó una concepció d'uns EUA que puguin actuar en qualsevol lloc del món amb total impunitat "com, d'altra banda, ja és tradició de llarga durada. Ara, l'obcecació amb l'afer iraquià, contra l'opinió dels seus aliats més fidels, presenta unes formes de vendetta familiar no gens compatibles amb la prudència amb què s'ha d'exercir el poder, sobretot quan el poder és omnímode. Certament, l'antinord"americanisme s'estén pel món com un incendi incontrolable, i sembla com si el president Bush volgués contenir"lo i apagar"lo mullant el foc amb gasolina: altra cosa no és el seu perenne recordatori que té poder per atacar qui vulgui i quan vulgui, independentment de qualsevol consideració sobre les víctimes que ja ha fet el seu país i els desequilibris que creen les seves accions en un panorama internacional cada dia més inestable. I el creixement de l'antinord"americanisme no fa si no generar més inestabilitat. Però el món viu amb George Bush al capdamunt, i això té un preu equiparable a la pitjor maledicció.