Dimarts, 29." La dissort ha volgut que pertanyés a una cultura terminal. O, potser, aquesta dissort és més atribuïble a una elecció, que no pas a l'atzar. Altres, en situació semblant, han defugit el suplici de triar i han cedit la responsabilitat a les circumstàncies. Sempre he tengut, però, una inclinació natural per les causes febles, per les causes que es perdran, àdhuc per les causes perdudes. Tampoc no som l'únic en l'afany de redreçar allò que hem volgut tort o, si més no, hem consentit tort, però la companyia no m'encoratja, ni apaivaga la sensació d'impotència, atès el fet que cadascú estira la soca cap on li convé i la força d'un anul·la la força de l'altre. O el que és encara més greu. Davant un arbre tort que convindria redreçar, que tothom està d'acord a redreçar, hom s'entreté per les roderes del camí, discutint si es tracta d'una pomera o d'un ametller, en comptes de fer primer el que és necessari i deixar per després la qüestió d'establir la seva naturalesa, car aquesta no modificarà la decisió de voler un arbre dret. I encara més. Tot i la convicció que cal tenir un arbre dret, recte en la seva verticalitat, preferim que segueixi tort si no ens podem atribuir el mèrit d'haver"lo adreçat, o la glòria d'haver"ho intentat contra totes les adversitats, naturals, interessades o provocades. Som un poble d'aflicció, sens dubte víctima de la insaciable avidesa del poder, que ha tengut la sort de poder atribuir tots els mals als externs, obviant la inestimable, inevitable?, col·laboració dels mercenaris. Poc donats a la reflexió i a l'autocrítica, tal vegada perquè la supervivència ha estat la prioritat, no se'ns acut que puguem anar errats o que l'estratègia de la divisió ha esdevingut l'herència d'un règim podrit, però astut i malintencionat. Preferim ignorar la nostra contribució al desastre. Tranquil·litza la nostra consciència deixar testimoni de disconformitat. Ens sabem posseïdors de la veritat i de la raó. Hem esdevingut uns doctrinaris que no deixen marge al dubte. Tal com estan les coses, potser algun dia llunyà arribarem a ser una nació o, si més no, modificarem la definició perquè s'ajusti a la nostra realitat, però mai no serem un estat i si ho arribem a ser, que Déu ens ajudi, perquè tenim l'esperit vinclat, avesats a servir. Som colons que prefereixen les bregues entre clans que enfrontar"se amb l'enemic real. I l'enemic frueix d'unes disputes que ens afebleixen, perquè tota l'energia que podríem descarregar contra ell, la tudam en lluites internes.

El nacionalisme és un sentiment, no una ideologia. Això és tan clar com que el nacionalisme, en el passat, ha estat administrat per la dreta més reaccionària i per l'esquerra més avançada. Ara mateix, el nacionalisme basc és un sentiment compartit per ideologies allunyades que cerquen coincidir en una mateixa idea d'estat independent. O el nacionalisme català, compartit per una dreta amb el projecte esgotat, retuda als interessos econòmics i aferrada a la continuïtat, i una esquerra que viu les contradiccions pròpies d'aquells que tenen cap i cor dividits entre usures males de satisfer o conciliar. I encara hi ha persones que, tot i militar en partits no nacionalistes, poden tenir un sentiment nacionalista no gens discutible, ferm i profund. Els sentiments no són mesurables. El cert és que el nacionalisme, en tant que sentiment, no és patrimoni de ningú en exclusiva, ni pot ser monopoli de cap partit, ni pot permetre's ser excloent, excepte que s'entengui com un negoci de guanys electorals limitats per la competència. El suport teòric del nacionalisme mallorquí o, més exactament, illenc, és magre i dispers. Sobretot pel que afecta a les reflexions de futur. Suplir aquesta mancança de referents sobre els quals establir un debat ampli i divers, de sensibilitats diferents, és l'objectiu que es proposa la col·lecció de Perifèrics La Qüestió Nacional, per a la qual cosa s'establí, en una primera tongada, l'edició de dotze autors implicats en el sentiment nacionalista, des de perspectives distintes, tant per la seva militància activa, com per la seva autoritat moral o de coneixements, com per la seva implicació en el procés nacional. Per aquesta primera aproximació, doncs, s'elegiren dotze autors que poguessin plantejar el debat i oferir la seva visió personal i les seves propostes per tal d'iniciar una profunda reflexió a l'entorn d'un tema sobre el qual tothom parla i que, això no obstant, molts ignoren.