Qui és Cirsa

TW
0

Notícia: el grup Cirsa, que va presentar l'única oferta per a la gestió de la Lototrot, i a la qual l'equip de govern del Consell de Mallorca vol facilitar l'atorgament de la loteria hípica a través d'un procés negociador, ha estat al punt de mira del jutge Baltasar Garzón. Per si l'acusació és greu, em guardaré de fer altra cosa que no sigui donar compte d'una notícia apareguda a El Mundo el dia 19 de febrer d'enguany. D'acord amb aquest diari, l'any 2000 l'antic director general de l'ONCE, Miguel Durán, va encarregar a uns detectius una investigació amb l'objectiu de detectar possibles comptes a paradisos fiscals dels principals dirigents de Convergència i Unió i d'establir les relacions entre aquests dirigents i el grup Cirsa. D'aquest grup, la notícia diu que «ha estat investigat pel Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, sota la tutela de Baltasar Garzón, que va obrir un sumari per suposat blanqueig de doblers i tràfic d'estupefaents». Són quatre línies ambigües, però el cert és, pel que fa al blanqueig de diners, que no són contradictòries amb la preferència d'aquesta multinacional espanyola del joc per països de tanta «flexibilitat fiscal» com les Illes Verges, Surinam, Panamà (on tenen 26 casinos electrònics) o la República Dominicana (amb 4 casinos).

Qui és Cirsa? Més o menys està apuntat, però algunes dades poden arrodonir la informació. El camp d'activitat d'aquest grup empresarial inclou tot allò que té a veure amb el joc. Va començar amb el negoci de les màquines escurabutxaques, però ha crescut sobretot gràcies als casinos i als bingos, i està en una posició d'avantguarda en el món del joc on line, a través d'Internet i de telèfons mòbils. La seva facturació anual supera els mil milions d'euros (una quantitat de l'ordre dels nostres pressuposts autonòmics) i té presència en una quarantena de països. Les crisis econòmiques no semblen afectar-li: el seu casino flotant «La Estrella de la Fortuna», de Buenos Aires, té una xifra de negocis de 600.000 dòlars diaris, i va batre el seu rècord de visitants en un dia en plena crisi del cacerolazo. Del seu president, Manuel Lao, reproduiré una relació succinta del seu patrimoni, procedent de El País: «gaudeix d'una flota d'automòbils de caprici escampada per mitja Espanya, de dos avions (un valorat en 5.500 milions de pessetes), tres embarcacions recreatives i una finca entre Toledo i Ciudad Real, El Molinillo (4.200 hectàrees), que duplica la veïnada, propietat de Mario Conde. Crec que amb les informacions anteriors, he complert amb l'obligació d'informar sobre el probable concessionari del joc d'apostes esportives que permetrà la supervivència del nostre recentment proclamat esport nacional. Podem tranquil·litzar el lector informant de la filosofia del grup, que s'encarrega de subministrar entreteniment per al temps lliure del ciutadà «conscients que el temps de lleure és, potser, el que més es cuida i es desitja, tant per la seva escassesa com per la seva repercussió en la qualitat de vida que portam». Posar confiança en gent així és, sense dubte, tenir sensibilitat social.