Cada any quan s'apropa aquesta data alguns col·lectius i dones
«famoses» recorden que les dones existim i que existeix un 8 març.
Desgraciadament ens recorda que unes treballadores van ser cremades
per reivindicar, entre altres coses, la jornada de 8 hores, una
data més que ens recorda la violència de gènere.
Aquesta data no té el mateix significat per a totes les dones:
mentre que per a algunes és un motiu d'autolloança i recorden els
èxits de la incorporació de la dona en la vida laboral només com
«sortir endavant», per a la gran majoria de dones és una lluita
quotidiana que han de continuar reivindicant, que la feina no sigui
precària, que la responsabilitat familiar sigui compartida, que el
respecte a la diferència sigui un fet, i tot això cada dia, no
només un dia l'any.
Allà rau la diferència entre unes i altres, i el valor d'aquesta
data, depenent de la ideologia a què pertanyis. Si ets de dretes et
basta i t'autocomplau amb un «sortir endavant», pot ser que ho
consideris fins i tot un triomf. Però si ets d'esquerres no et
basta, s'ha d'anar a transformar la societat perquè la igualtat
sigui real. Totes les iniciatives polítiques que es facin, per molt
petites que aquestes siguin, vols que vagin en el sentit de
conquerir els nostres drets, els nostres espais.
Aquesta petita reflexió em porta a una conclusió: no n'hi ha
prou de ser dona per lluitar per la igualtat de les dones com a
persones; celebram el nostre 8 de març des de la nostra manera
d'entendre la vida. En tenim un exemple recent, quan un polític de
dretes "PP" va dir que a les dones se'ls hauria de reduir la pensió
perquè vivien més anys. No he llegit ni sentit res per part de les
seves companyes de partit, cap tipus de crítica que el
desautoritzi.
És per això que pens que la lluita per la igualtat i la
transformació social només pot portar-se des de postulats
d'esquerres; la dreta queda en «un sortir endavant» i no ens basta,
perquè no soluciona la violència de gènere, la pobresa, la
marginació, la societat que genera aquestes xacres.
Lourdes Martín.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.