nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín:
11°

Miquel Ferrer

En poques setmanes Miquel Ferrer deixarà de ser batle d'Alcúdia. I aquest fet pot ser una bona oportunitat per glosar el gran polític que ha demostrat ser aquest home jove del Nord de Mallorca. Vagi per endavant el reconeixement de l'amistat que ens uneix, amistat anterior a qualsevol compromís partidista però amistat fonamentada, entre d'altres coses, en una preocupació compartida per l'esdevenir d'aquest país. Sens dubte els resultats electorals de la convocatòria local de 1999 a un dels llocs on el recompte va generar més sorpreses va ser a la tristament coneguda com a ciutat fidelíssima. Que UM, personificat en el seu cap de llista, passàs d'un regidor a sis regidors va causar estupefacció en la mateixa vila i en els ambients polítics balears. La gestió desenvolupada d'ençà, pot ser objecte de diverses valoracions, i finalment seran els ciutadans qui jutjaran; el que m'interessa en aquest moment és destacar les qualitats d'en Miquel, qualitats presidides per una vocació de servei continuada i per un patriotisme de pedra picada. No parlam d'un gestor, parlam d'una persona amb un compromís ferm de capitanejar la navegació col·lectiva cap a una societat més justa, amb més benestar i més arrelada en la pròpia identitat. Ja sé que aquests grans conceptes són predicables de molts de batles i regidors, perquè efectivament és al món municipal on els càrrecs d'elecció popular demostren la grandesa de la seva activitat, és la majoria d'aquesta gent la que sempre es posa al telèfon, la que sempre està disposada a escoltar els seus conciutadans, la que sempre brega per trobar una solució als problemes dels seus veïns. Gent que no té un gran sou ni un cotxe oficial, gent que toca el carrer cada dia i no viu tancada en luxosos despatxos. I d'aquesta gent en Miquel podríem dir que és un cas extrem, és a dir, que ha exercit la seva batlia duent fins als més alts nivells possibles la disponibilitat de cap a tots els alcudiencs. Però no només ha complit amb el que ell considera un deure per tenir l'honor de ser la primera autoritat municipal, sinó que a més ha sabut ser ferm en les qüestions en què sabia que una negativa podia caure malament, no ha confòs servei i diàleg amb renúncia i acceptació de postures egoistes que són incoherents amb el seu model de ciutat. I tampoc ha caigut ni en el dogmatisme ni en l'amiguisme, en posicions que ideològicament poden ser molt elevades però que no resolen les necessitats reals o a distingir la seva atenció si el senyor afectat era dels seus o dels de més enllà, s'ha preocupat per tothom de manera igualitària. Més enllà de la sensibilitat humana, de l'honorabilitat i de la capacitat de feina, el que m'agradaria destacar és que en Miquel és un polític de criteri; és, com diuen els nostres comuns amics de Convergència, és mitinero de collons, sap discursar i ho sap fer tocant la fibra del seu auditori. I per arribar als que t'escolten una de les fórmules més segures és creure apassionadament en allò que dius i defenses; i en Miquel des d'una sòlida formació intel·lectual, tot passant per damunt títols acadèmics que no certifiquen cap preparació de bon de veres, amb un bagatge cultural i de lectures polítiques i històriques de primera línia, ha estat capaç de bastir un corpus d'idees que algun dia seria bo que s'atrevís a posar a l'abast del públic en general, un pensament que des d'un nacionalisme pragmàtic no renuncia a cap fita de llibertat per a la nostra col·lectivitat. No deu ser casualitat que bona part dels líders que encapçalen la política balear provenguin del món local, els ajuntaments són una escola política absolutament positiva per a l'activitat pública, el tracte amb la realitat és el millor antídot contra els reduccionismes estèrils i contra el distanciament elitista. En Miquel ha estat un molt bon batle i és un dels càrrecs del nacionalisme de centre amb més taules i que més fusta té per ocupar responsabilitats en el futur. En un temps en què la política sembla farcida d'aprofitats i de buròcrates grisos, que hi hagi persones que tot i sabent donar resposta als maldecaps quotidians també sigui capaç de fer"nos somiar és tot un consol, el país més enllà de les sigles, ha de menester més miquels ferrers, el país ha de menester més emoció, més criteri i més convicció.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.