Tenint en compte el pessimisme dels darrers mesos, les dades de l'atur a les Balears el febrer passat no poden ser més optimistes. La taxa de desocupats ha davallat més d'un 5% respecte del gener, fenomen que es produeix a les Illes mentre que en part de la resta de l'Estat la destrucció de llocs de feina comença a preocupar de manera molt important el Govern central i els autonòmics. Però un cop més les Balears són l'excepció. Hem de pensar que la dada d'increment del 8% d'aturats respecte del gener de l'any passat no s'ha de considerar rellevant, ja que enmig es troben els traumes com a conseqüència dels atemptats de l'11-S, que sacsejaren l'estructura econòmica mundial.
El dinamisme del teixit econòmic balear i l'empenta de la seva gent es demostra en situacions com la present. I sempre pensant que és una comunitat subjecta a espoliació fiscal i a un alarmant dèficit d'inversions públiques, que sovint creen feina i mitiguen resultats econòmics no gaire bons. De tota manera, cal esperar uns mesos per segellar del tot aquest optimisme. Cal veure com es desenvoluparà l'inici de la temporada turística, però el que està clar és la maduresa dels empresaris illencs. L'experiència els ha ensenyat que no arrufar-se quan arriben vents de pessimisme acaba produint bons resultats. De fet, els que s'han mantingut ferms han estat els que després han assolit posicions de lideratge. Per això la gran majoria dels ocupadors posen ara cara de preocupació però mantenen ferm el rumb. Tot i així, cal estar a l'aguait. I el primer que ho sap és el Govern balear, perquè també és mèrit seu que l'economia vagi bé. L'Executiu Antich ha sabut aportar tranquil·litat als inversors i ha donat fe en el futur de les Balears. I són aquestes premisses les que ningú no pot oblidar. Una cosa està clara en l'actual conjutura: quan un poble, els seus governants i els seus empresaris estan units, és impossible fracassar. Però quan arriben les dissensions, tot d'una ve el pessimisme i la desmoralització. Aquesta és la lliçó de les darreres dècades a les Balears. En economia, resistir és vèncer. I això es tradueix en les xifres de l'atur, que són mínimes tenint en compte que encara som a l'hivern. No es pot demanar més d'una terra tan espremuda i espoliada com la nostra.
