Josep Maria Llauradó

Cuiners i sagnies

Josep Maria Llauradó18/01/02 0:00

Fa alguns mesos vaig demanar amb el meu nom i llinatges al Parlament europeu quant ens havia costat la nova seu estrasburgesa, i em van respondre requerint-me una llarga llista de dades personals i els motius de la meva pregunta. Vaig deixar córrer la qüestió, convençut de la desproporció entre la decoració i el desplegament multilingüe de la seva web (que tanmateix no arriba a la nostra llengua, i quan dic la nostra llengua és clar que parlo del gaèlic, que hi ha arribat aquesta setmana amb el nou president, Pat Cox) i la dada sol·licitada que, almenys per aquesta via, mai no coneixeré. La transparència no arribà, i ni tan sols sumant els nombrosos obstacles que molts ciutadans podríem adduir a partir de situacions similars no afegirem un fotó de claredat a les respectives sospites que les coses no són tan transparents com se'ns proclama. (Si algú té prou temps, pot iniciar l'aventura de posar-se en contacte amb algun europarlamentari o eurofuncionari hi veure on el condueix la petició. Ja m'ho contarà). Des de les comptes del futbol fins els tripijocs borsaris dels Kenneth Lay i els Alierta, des de l'agenda d'entrevistes de la Moncloa fins els missatges amagats a les telecomèdies que ens amollen, des de l'origen i la desembocadura dels processos de privatització de les empreses públiques fins el vertaders motius i finalitats de la febre formigonejadora de l'Ajuntament de Ciutat, tenim tots els materials per cimentar la magnífica convicció que la realitat no és gens transparent. La dulcificació de la ignorància que converteix el ciutadà en malalt, súbdit i infant fa que la política s'assembli més a la psicoanàlisi (on cada signe amaga tot un univers inescrutable) que a la transparència que ens prometen la llei i els discursos electorals, i és un fet i una amenaça que la ingent informació que no ens interessa en absolut és impecable per amagar-nos que vivim a un món on tots els missatges contenen desconeixements o equívocs. Quina és la raó que se'ns amagui alguna informació o sigui tan complicat accedir-hi?

La solució és prou evident. Ara que els telèfons d'informació ja han informat de tot allò possible i ara que ens hem adonat que l'atenció telefònica és un invent de les empreses i de l'administració per amagar-se rere la veu anònima d'un individu malpagat que és tan innocent i sovint tan ignorant com nosaltres, és l'hora de promoure oficines "físiques, postals i digitals" d'informació, d'informació de la bona, on cap pregunta quedi sense resposta. En molts casos és possible obtenir aquestes informacions, però a costa d'un esforç llarguíssim i costós del qual la sola perspectiva ens paralitza. Així, perquè el dret sigui real, les demandes haurien d'adreçar-se a un únic organisme, una mena de informador universal que ens digués "màxim en vint-i-quatre hores!" tot el que volguéssim saber: quants cuiners hi ha a la Moncloa, qui decideix quines pintures comprarem aquest any, qui desfilarà la setmana pròxima pel Consolat de la Mar i qui cobra de la televisió pública (i púbica), perquè només aquestes dades i altres semblants atiaran la pròxima revolució. A Internet es pot trobar gairebé tot, però l'alcalde de Ponferrada ha declarat que l'assumpte de setge sexual que l'ha dut davant els tribunals és un afer privat i, per tant, secret. La principal associació mundial de lluita contra la corrupció es diu Transparency Internacional, i, més enllà del nom, la seva única estratègia és difondre els coneixements, les dades i les xifres que haurien d'estar a disposició de tothom sense cap entrebanc. A diferència del que s'esdevé en la medicina i molts altres àmbits, la política té el gran avantatge que la informació, només la informació, sense aldarulls ni vidres trencats, sense crits ni violències necessàries o no, sense traumatismes ni sagnies, ja és curativa. Si sabéssim del cert on es gasten els diners públics, què fan i amb qui parlen els dirigents públics i quins documents emeten, les solucions caurien pel propi pes. Mentre, la societat del coneixement i de la informació és més un miratge que un ideal acabat, i la realitat és que la informació "la informació interessant i exigida, útil i políticament significativa, no allò que se'ns ven per satisfer els nostres instints o per garantir la nostra placidesa" és, i al pas que anem serà per molt temps, sinònim de subversió.