algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

L'ocellet de paper

Les festes de Nadal tenen una doble conseqüència tràgica per als articulistes: congelen les notícies i els avorreixen fins al punt de fer-los renunciar a les ganes d'escriure. Ara mateix faria un ocellet de paper amb el foli que tenc sobre la taula, em prendria un cafè i miraria néixer el dia sense cap interès per saber quines noves ens durà (són les sis de la matinada). Nadal és un parèntesi en la vida col·lectiva i passat els Reis res ja no pot ésser igual que abans. Les notícies més vives queden enterrades sota l'allau de necessitats casolanes. D'aquesta manera, la notícia de la crisi argentina s'ha esforçat per fer-se un espai entre d'altres de més domèstiques com són ara la manera com paren la taula els famosos per Nadal i Cap d'Any o quins d'aquests tenen altura suficient per a passar les festes a Baqueira prop de la família Aznar. Allò que encara era notícia el dissabte de Nadal ja ho ha deixat d'ésser. La ruptura de Felip de Borbó ha quedat eclipsada per l'anunci del prometatge de la filla dels Aznar-Botella. N'Aineta serà notícia els pròximes mesos per bé que s'hagi compromès a casar-se amb un home més fat que el menjar de clínica. (Entre nosaltres: el promès és un bon al·lot del partit, de manera que cal veure la mà de Rajoy en aquesta avinença matrimonial per tal de tenir la senyora Botella distreta amb la dot, i allunyar-la de les funcions d'estadista que havia assumit d'ençà que el seu espòs s'ensinistra a tothora amb el boc de la Legió per si s'escau anar a posar ordre a l'Afganistan). En canvi Ben Laden es troba a la baixa. Hi ha un empatx de Ben Laden entre l'opinió pública, de manera que tots estaríem d'acord que Déu els condemnàs, a ell i a Bush, a jugar a conillons pels segles dels segles per tal que ens deixassin en pau. La notícia Ben Laden és que Ben Laden ha deixat d'interessar, cosa que m'alegra d'allò més. Era massa místic aquest personatge, i per a misticisme edulcorat ja n'hi ha prou amb el dels Beatles. És empipador veure levitar quatre guitarristes, mentre que els seus seguidors, que temps enrere pegaven bots en escoltar-los, tenen pintada a la cara l'expressió espiritual que devien tenir els seguidors de Crist. L'articulista, de tant en tant, hauria d'ésser honest i reconèixer públicament que allò que té ganes de fer amb el foli que té sobre la taula és un ocellet de paper. Tanmateix, el director del diari no li acceptaria l'argument, perquè el fet de reconèixer que el dia a dia embafa va en contra de l'esperit de la professió. El handicap actual dels articulistes rau en el fet que de notícies n'hi ha moltes, però normalment les generen les mateixes persones. Matas i Munar, Munar i Matas, tanto monta/ monta tanto el mestressot com la mestressa. Ara fan això, ara fan allò. Ara ens han comprat Raixa, i quan encara la progressia local no ha deixat de fer capades per a agrair-los el gest, algú ens avisa que la finca del cardenal Despuig pot servir de gaudi als funcionaris del ministeri del Medi Ambient. Aquest algú és Josep Moll, un personatge incombustible. Despús-ahir escrivia, en aquest mateix diari, un article magnífic sobre la compra de Raixa, que recoman vivament a tots aquells que volen vacunar-se contra la influència sempre perniciosa de les opinions col·lectives. Els castellans ho expressen molt gràficament: «donde va Vicente, allí va la gente». No és exactament el cas de Raixa, però hi ha hagut una part d'opinió mediatitzada, en aquest serial patriòtic de mil quatre-cents milions en moneda antiga. L'euro ha estat el gran protagonista de Nadal, molt per damunt del Bon Jesús. Però no vos preocupeu, no vos escriuré un article sobre els euros. En realitat jo no tenia ganes d'escriure res de res. Allò que volia era fer un ocellet de paper amb el foli. Però som víctima de la meva malaptesa. Vos ho confés: no en sé fer, d'ocellets de paper.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.