Darrerament, gràcies a les polítiques centralitzadores a les quals ens està sometent el PP des del Govern central i abusant de la seva majoria absoluta, estam patint un retrocés en els nostres drets democràtics d'autogovern a la nostra terra. Però, com a votant d'esquerres, més escandalós encara em sembla el comportament d'aquests darrers dies de la Consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, intentant desacreditar Ben Amics, acusant-los de submisos i complaents per no enfrontar-se al «poder» i continuar fent clientelisme respecte d'UM. I tot, perquè des de Ben Amics se li ha retret no haver estat convidats al ple del Parlament durant el qual es va aprovar la Llei de parelles estables, a més de criticar la no-inclusió dins la dita llei del dret d'adopció per part de parelles homosexuals. ¿Quina mena de qualitats polítiques demostra aquesta senyora si no és capaç d'afrontar les crítiques que se li formulen des d'una entitat social? Actituds com aquesta son pròpies de règims autoritaris i dictatorials. Però 'per favor!, vivim a una societat democràtica on cada ciutadà o cada col·lectiu tenen tot el dret a defensar el seus propis interessos mentre aquests siguin legítims. No em vull ni imaginar l'empegueïment, i la perplexitat que es deu haver produït dins el seu partit quan hagin vist publicat l'enfilall de insensateses.

Senyora Caro, un polític digne no pot caure tan baix com ho ha fet vostè i, per tant, parafrasejant qui tots coneixem, li dic: «Váyase, señora Caro!».