Desconec per quina raó tenc la sensació que no és massa acceptable, que és políticament incorrecte, fer un elogi públic dels teus. Per això mateix, atès que en Damià Pons, actual conseller de Cultura i Educació, no és pròpiament dels meus, ja que militam a partits diferents, em veig amb coratge de fer aquest elogi públic. I dic que no és pròpiament dels meus perquè per mi en Damià sí que és dels meus en el sentit que pens que defensam un projecte de país molt semblant, amb uns valors i unes preocupacions molt properes. La política és molt desagraïda, ja que quan parlen de tu gairebé sempre és per ser criticat, molt poques vegades a un polític en actiu se li fa un reconeixement per la seva tasca. He dit altres vegades que el Pacte de Progrés se justifica perquè fa possible que aquesta terra tengui el millor conseller de Cultura que pot tenir. En Damià és un exemple present d'una de les millors tradicions de les nostres contrades, l'intel·lectual que davant l'anormalitat nacional no s'acontenta amb la intervenció teòrica, sigui en reflexió sigui en conscienciació, sinó que assumeix un paper actiu, entra en el camp de joc, fa país des de les institucions, entén que no n'hi ha prou de ser un espectador i analista sinó que també ha de ser jugador. Un altre exemple d'aquestes característiques és Jordi Pujol. I que persones amb aquest bagatge entrin dins un món tan deteriorat i vilipendiat com la política ja mereix la nostra congratulació. En Damià és un home de cultura, escriptor i erudit, amb un important coneixement històric del trànsit entre el segle XIX i el segle XX, és un expert en mallorquinisme polític i en nacionalisme en general, és un excel·lent comunicador i un apassionat de les Illes Balears. Moltes de les posicions ideològiques del moviment balearista les hi deven a ell, per exemple la resolució sobre quina és la nostra nació, que en Damià més o manco resol dient que és Mallorca sentimentalment, els Països Catalans culturalment i les Balears políticament. Un dels problemes de l'actual majoria governant és que els agents periodístics que els han defensat fins arribar al cim, ara han adoptat una actitud de desencís i crítica fàcil, i si els que ja sabies que t'anirien en contra ho fan i els que en teoria t'havien d'anar a favor també te van en contra, les teves possibilitats de transmetre les fites que vas aconseguint amb la teva gestió se compliquen força. En Damià, que és una persona molt intel·ligent, ja sap tot això que estic contant, però també sap que el realment important és si gràcies a la seva acció la llengua avança a l'escola o avança dins la societat o tenim eines culturals més sòlides i, per tant, més competitives i arrelades al país. De fet, l'àrea de govern d'en Damià no és un departament de lluïment i grans titulars, al contrari, és una conselleria d'enorme transcendència que no pot entrar dins una mecànica de conflicte i brega política. I gràcies a en Damià i al seu equip sé cert que s'està fent una feina de gran calat a les aules, tant a centres públics com a centres privats, gràcies a en Damià i al seu equip les relacions amb el Principat en temes de col·laboració i circuits comercials de productes en català ha rebut un impuls decisiu. No me correspon a mi fer un llistat de tota l'obra que realitza una part d'un govern, el que sí que crec que havia de fer era mostrar la cara amable de la política, la cara de les coses ben fetes, la cara de les persones honrades que entren i practiquen la política des d'un compromís civil i nacional molt profund. Ja n'hi ha prou que tota notícia política sigui negativa, sembla que és un món on només hi ha corrupció, figurera i amiguisme. De tant en tant no és dolent que ens recordem de la bona gent que fa possible amb la seva sorda feina que la nostra voluntat de ser vagi fent camí, que les coses funcionin raonablement i que amb els doblers públics se facin les polítiques que varen rebre el suport social. No és ser pilota ni res que se li sembli, no he de menester res d'en Damià ni m'ha fet cap favor, bé de fet sí que me n'ha fet un, continuar exercint la política des del nacionalisme i l'honestedat tot i haver d'aguantar opinions i comentaris absolutament injustos. Gràcies i molts d'anys!