Pot sonar molt estrany o fins i tot paradoxalment presumptuós
però avui tenc la impressió "penosa en qualsevol cas" que estam
enrevoltats o rodejats de molts més llibres que els que ens
mereixem. Perquè podem perfectament pensar que estam com assetjats
"però no en som realment conscients" per molts més llibres, per
molta més escriptura, que els que realment aprofitam, que la que
realment abordam. En el meu cas concret "no més significant que cap
altre però és el que tenc més a mà, el que tenc més avinent" ara
mateix m'envolten o m'acorralen una mica, em són d'alguna manera
imminents, dos títols de Thomas Merton (que els hagi llegit fa
molts d'anys no vol dir que no calgui rellegir-los: segur que en
podria treure substància actual); Le Mistère de l'Être de Gabriel
Marcel i La Condition Ouvriere de Simone Weil, aquest darrer
pendent des de fa més de quaranta anys; els Complete Poems,
d'Elizabeth Bishop, que sols tenc començats, i els Collected Poems
1945-1990 de R.S. Thomas, un poeta gal·lès en llengua anglesa que
tothom em diu que cal llegir; una edició a cura d'Isidor Cònsul del
Sant Francesc de Jacint Verdaguer i el recull de Cants espirituals
catalans, una petita antologia acompanyada dels corresponents
estudis, realitzada per l'infatigable Sam Abrams; etc., etc.
Per descomptat, no tenc cap interès en destorbar ningú amb el
meu estoc de llibres per llegir, conseqüència de la limitació o les
limitacions "endògenes i exògenes" de la meva capacitat lectora. De
fet, no crec que el problema "segurament d'allò més general, per
altra part" sigui sols una qüestió de lentitud lectora: hi ha
d'haver també una manca d'atenció. I també unes dificultats de
tipus econòmic, en massa casos. L'extrema limitació de recursos
tampoc no ajuda a res. En massa societats hi ha, certament,
dificultats invencibles, començant per l'analfabetisme. Però tot
això no lleva perquè fins i tot de les societats culturalment més
avançades no puguem bastir-ne un model que comporta un fort
desequilibri entre l'escriptura o els textos a disponibles i la
seva lectura efectiva per part de les poblacions que, d'una manera
o l'altra, els tenen a l'abast, amb el corresponent perjudici, amb
la corresponent ofensa o mossegada al regne del que hauria de ser.
En certa manera, aquest model d'una deficiència col·lectiva es
podria relacionar amb el que darrerament ha propugnat l'existència
d'un excés d'informació. Si per informació entenem alguna cosa més
que l'allau de notícies periodístiques de tot tipus "i arribant-nos
pels mitjans més diversos", aleshores dels dos models en podríem
fer un de sol, malgrat l'escriptura desaprofitada seria un tema
encara més greu que el de les informacions no assimilades pura i
simplement per no ser assimilables, degut al seu propi excés.
La idea o la teoria d'una escriptura a l'abast però no
aprofitada "d'alguna forma colpidorament o feridorament marginada"
malgrat ser perfectament aprofitable pot semblar una cosa més aviat
abstrusa. Però que no ens en temem d'un problema no vol dir que no
existesqui. Per altra banda, la nostra manca de consciència no farà
més que agreujar-lo. I el que tractam de definir no és, de cap de
les maneres, una mancança sols a nivell individual. I encara que
fos així inicialment, encara que pogués considerar-se així per
algun espai de temps des d'un punt de vista biogràfic, el que
limita les individualitats no pot deixar de limitar també la
col·lectivitat. De més, que ningú pensi que l'escriptura
desaprofitada sigui la literatura desaprofitada. De la literatura,
no cal preocupar-se'n massa. Són les idees no aprofitades o no
convenientment desenrotllades el que realment compta. Que una
determinada estètica pugui quedar marginada, no és exactament el
més greu que pugui passar. No són les oportunitats estètiques
perdudes les que ens haurien de preocupar de bon de ver, són les
oportunitats intel·lectuals que resten al canyet o a la cuneta.
El model pot ser encara una mica grenyal però el meu feeling és
que no es pot perdre gaire per prendre'l en consideració i
sospesar-lo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.