S'ha de tenir una vida molt trista per haver de netejar a darrera hora els doblers negres comprant joies cares. Quan els pobres compram joies és perquè no tenim més remei que enterrar uns milers de pessetes en un compromís, o perquè, simplement, la peça en qüestió ens ha enlluernat i la volem nostra, sempre a crèdit. Segur que si tenguessis 9.000 euros gastadors "un milió i mig de pessetes" se t'ocorrerien més de nou maneres ràpides i fàcils de fondre'ls. No saber què fer amb ells i entrar en una joieria de luxe "«meam què hi trob», com qui entra en una botiga de discos o en una llibreria per fer un extra" esdevé un acte d'avorriment vital; la constatació ferma que el subjecte en qüestió viu una vida errònia: ja ha esgotat totes les possibilitats per enterrar la fortuna negra; no té temps per gastar-la en viatges, el colesterol i la hipertensió l'impedeixen menjar més, ja ha tapat la boca dels fills amb trastos inútils, cobertes les necessitats primàries, secundàries i terciàries. Diuen els experts que el 31 de desembre ja s'hauran posat en circulació els 8.400 milions d'euros negres "gairebé un bilió i mig de pessetes. Els concessionaris d'automòbils de luxe han pujat les vendes d'un 24 per cent de mitjana. Se suposa que qui compra joies per netejar els doblers és perquè ja té tots els cotxes i totes les cases que vol tenir, l'avorreixen els iots i els cavalls. Potser ja s'ha gastat en sexe el que li permet la religió. Que et diguin que algú compra una pedra de dos quilos no perquè li agradi o li faci il·lusió, sinó perquè no sap on ha de ficar els doblers és per esclatar a riure de tristesa. No cal fer demagògia ni apel·lar a la llagrimeta fàcil; no diguis que si beneficència, campanyes per tal o qual bon propòsit, germanor i mandangues. Potser qui necessita la solidaritat de tots és qui no té on anar a gastar-se el que ha guanyat a força d'hores de son, deixar de riure "de viure", de robar hores als amics "o de colzades, emptentes, malsons... Pobra gent rica. (Qui no es consola...).