Microbis contra la Llengua

Fa vint anys, vaig entrevistar en castellà un jove poeta de Llucmajor que, en dedicar-me un dels seus llibres de poemes, s'atreví a dir-me «amic tot just encetat i mestre». Aleshores, aquell esplèndid poeta tenia vint anys i jo en tenia vint més. Hem conversat poc, de llavors ençà, però jo sé cert que ell, que tant i tant ha fet "i fa" per la nostra Llengua mai no ha deixat d'entendre que el gran perill que amenaça la llengua catalana o qualsevol llengua culta d'altres països, no és la «imposició» d'una altra llengua més potent «per la força de les armes», com ha succeït qualque vegada al llarg de la Història. Miquel Cardell deia, fa vint anys, «microbis de metall m'amenacen amb crits». Mirava jo el llenguatge electrònic del nostre jovent, a Internet i al mòbil, i també veia «microbis de metall» contra la Llengua.