Quadern de viatge

La infermera sortí per un moment del despatx i recità, amb veu alta i clara, tot un seguit de noms que havien d'entrar en l'ordre que havien estat citats. Al cap d'uns vint minuts la jove parella entrà a la consulta del metge, en aquest cas una metgessa, que els preguntà quin problema tenien. Cap dels dos no gosava parlar. Es miraren i envermelliren sota la pell colrada. Ell s'encarà amb la doctora i li digué, fluixet: som infèrtils. Ens casàrem aviat farà onze mesos i, tot i que ho provam cada dia, ella no queda embarassada. Les nostres famílies ens pressionen perquè els donem néts, jo estic cansat i la meva parenta adolorida. Volem tenir descendència. Necessitam tenir descendència. Els nostres amics no ens en parlen, eviten que ens adonem que som el centre d'atenció de la nostra petita comunitat, en la qual els fills són la seguretat del futur. Ens ha d'ajudar. Ha d'ajudar la meva dona perquè quedi prenyada.

La metgessa elegí cada paraula amb les pinces de la prudència. Sabia que els podia ferir i volia evitar-ho. Això no obstant, els havia de dir alguna cosa que els conhortàs: som metgessa de capçalera, no especialista en cap de les matèries que us poden afectar. És obligada una visita al ginecòleg per saber si el problema és teu, digué a l'al·lota, o a l'uròleg per descartar que la causa puguis ser tu, dirigint-se al jove. Us faré un volant per anar a l'hospital perquè els especialistes estableixin el diagnòstic i el tractament. La metgessa els mirà i els veié vençuts, els ulls extraviats en el blanc de la paret. On et dol? li preguntà a ella, que amb un gest de la mà li assenyalà l'abdomen. S'estranyà la doctora de l'origen de la dolença, un indret no gens adient per a la còpula, ni per a cap altra manipulació reproductora. La féu passar en un racó del quartet, la féu despullar i la féu jeure en una llitera rere una cortina blanca. Tenia la guixa morada, un redol a la panxa voltant el llombrígol d'un blau per contusió que dolia només mirar-la. I, de sobte, la metgessa s'adonà del problema, la causa d'aquell cop que més tard confirmarien els dos «malalts», aquells cossets infèrtils. En la seva ignorància, el jove confessà que creia que per fecundar-la li havia d'introduir el penis en el melic, un forat que, tanmateix, no cedeix a la força. Ella sospità que aquell lloc no era on ell havia de colgar el membre i vessar els seus fluids, però callà davant la certesa del bergant, que li jurà conèixer prou bé el trau que havia d'encetar.

Dimarts, 18." Un dels drets que assisteixen els opinants, del qual la imprudència impedeix fer-ne ús amb l'assiduïtat que caldria, és callar, evitar ser engolit per la follia o l'estupidesa col·lectives, defugir l'aparent obligatorietat de vessar la nostra ignorància sobre aspectes i qüestions que afecten la humanitat i fer veure que els nostres coneixements abasten la immensitat de la saviesa, tant i més quan la cridòria dels qui opinen esdevé ensordidora. Res original, assenyat o desassenyat, no puc afegir a tot el que ja s'ha dit. Contra la saturació de frases, però, vos puc oferir el meu silenci per equilibrar tot allò dit que s'hauria d'haver estalviat.