La maleta

No és que sempre deixis de ficar-hi coses, dins la maleta. És qüestió que, més enllà del que no te'n dus "ja hi comptes, amb les badades" hi ha el que sobra. Hem crescut amb la por de no tenir, de trobar-mos desemparats en un moment donat en què hem de menester tal o qual cosa "substituïble, per altra banda, amb un pèl d'imaginació" i per això carregam les beasses amb tot allò que sigui possible carregar. No fos cosa. I així i tot, sempre hi ha qualque objecte d'aquells que són realment imprescindibles que ha quedat en qualque calaix, oblidat per la mala via a l'hora de fer els paquets. No és qüestió només de fer maletes per anar de viatge; tota la vida n'estam fent, de maletes. Maletes físiques, les de l'escola; maletes vitals. I sigui com sigui en les físiques sempre hi manquen uns calçotets o un mitjó "sempre acaba quedant-ne un, de mitjó, mai dos. I en les vitals bàsicament manquen experiències "que no «experiència». Per molt vell que sigui el vell lúcid que t'ho explica, si és lúcid, et dirà que hauria d'haver fet o hauria d'haver dit. I tu estàs convençut que si el deixassin tornar a fer l'equipatge duria exactament el mateix "igual en lloc del mitjó dret solitari en duria un d'esquerre, però això és el de menys.